Serviran les actuacions que Europa proposa?

Repassava el document A Competitive Compass for the EU, que s’ha filtrat i circula per xarxes, abans de la seva aprovació. Aquestes poques pàgines són la reacció de la nova Comissió Europea a les propostes de Draghi i Letta (les quals varen ser fetes davant de la dramàtica situació que el continent viu quan es compara amb els Estats Units i la Xina). El document és també el full de ruta per a la nova Comissió cara als propers cinc anys.

Repassava el document i pensava: “No servirà de res”. Us explico el motiu que em portava a aquesta reflexió tan negativa. És el següent: En el fons, el nostre problema no és de mercats més o menys unificats, d’inversió en I+D, de creació i creixement d’empreses tecnològiques, de més o menys regulació, del preu de l’energia o de si permetem o no el moviment de béns, serveis i coneixement, entre moltes altres coses. En la base de tot això (que, per suposat, s’ha de solucionar), com a causa, hi ha la nostra cultura, la nostra manera de ser.

Tracto d’explicar-me. Resumeixo el meu argument amb aquesta frase: “La regulació no és el problema, el problema és la nostra voluntat de regular”.

El món actual (diria que sempre ha estat així, però no em vull estendre en el tema) es regeix per unes ganes constants de fer coses. De provar, d’experimentar, d’innovar, de trencar paradigmes i proposar-ne de nous… Aquesta forta resolució no és pas l’individualisme que des de sempre ens han dit que definia la cultura americana. De fet, aquest procés creatiu es duu a terme i els seus resultats s’assoleixen per la participació d’una gran part de les societats que avui imposen aquesta manera de ser global, els Estats Units i Xina.

És obvi que en el planeta ben pla, comunicat i connectat actual, el ritme que marquen els líders de la carrera influeix en els que van darrera. Abandonar o anar més lents són opcions que molta gent, a títol individual considera. Però col·lectivament no són admissibles, ja que influiran en generacions futures.

Aquí a Europa, les persones tenim virtuts, per suposat. Però també defectes. O millor dit, maneres de pensar que ara ens afecten col·lectivament. No sé els motius però és com si haguéssim perdut l’ànsia creadora. Socialment ens hem decantat per mirar i discutir altres elements de la vida. Hem adoptat una cultura que, per ella mateixa no és pas dolenta, però que posada en el context global, ens està passant factura.

I per canviar les coses, tal com volen Draghi, Letta i la Comissió, no n’hi haurà prou amb accions per ajudar a fer. Caldrà també conduir la voluntat col·lectiva cap a voler fer i crear i premiar aquestes actituds.

2 Replies to “Serviran les actuacions que Europa proposa?”

  1. Muy interesante, Pere.
    En todo caso, creo que la cultura europea tiene diferencias. Como en US, no es lo mismo San Francisco y Boston que Milwakee. Creo que dentro de Europa, España tiene una cultura especialmente poco propensa al emprendimiento y al riesgo. Sin embargo, a los países del Este los veo con “más ganas”.
    En todo caso, es cierto que hemos perdido mucho terreno y hay que buscar maneras de ganarlo: cambiando la cultura, por supuesto; mejorando las instituciones y la legislación y potenciando a los curiosos y los que quieren hacer en detrimento de los que no.

    1. Correcto Iñigo. Me he subido al tren de comparar USA, China y Europa y de hacerlo además desde la cultura :).
      Es una gran simplificación. Tienes razón, no todos los continentes ni todas las sociedades son homogéneas. Hay gente para todo.
      Pero finalmente, en todas partes se concretan vectores mayoritarios. Y en Europa, si queremos competir y si queremos que los planes permitan avanzar, debemos cambiar (también) esa resultante social que hoy en día penaliza la acción. Citas Milwaukee, que está en Wisconsin. Fíjate que allí cerca, en Madison, hace justo 100 años, se creó la Fundación de Investigación de los Alumni de Wisconsin (WARF), que por iniciativa de un amplio conjunto de ex-estudiantes, permitió comercializar una notable invención de un investigador. La Universidad no quería saber nada del tema pero esas personas lo lograron y, de rebote, cambiaron a la Universidad misma. Desde hace esos 100 años esa fundación promueve la transferencia de tecnología con gran éxito.
      ¡Un fuerte abrazo amigo mio!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.