La Laia, de l’Observatori de la Indústria, fa una feina increïble: Llegir, resumir i difondre les principals coses que han passat sobre política industrial: Cada quinze dies publica la Newsletter de Política Industrial i la tramet per correu electrònic. És, des del meu punt de vista, una de les millors eines per estar assabentat d’allò més rellevant que passa al món en aquest àmbit. Després de rebre’n 3 o 4 números, només de fer-ne una lectura ràpida, un acaba copsant idees i conceptes que actualment marquen l’evolució de les macropolítiques. Un entén cap on va el món. Us recomano que us hi subscriviu.  Us copio a sota el número que ha sortit avui mateix.

Newsletter de Política Industrial. Observatori de la indústria. 8 de maig de 2024

Per sol·licitar rebre aquest butlletí per correu elctrònic, envieu un mail a pactenacionalindustria@gencat.cat  Moltes gràcies.

Context geopolític mundial

• Àrees continuades de desacord en les converses entre Estats Units i la Xina, Foreign Policy (26/4/2024)
  • L’auge de contactes diplomàtics reflecteix un esforç de les dues potències mundials per estabilitzar la seva relació. Però les dues parts van acusar l’altra d’intentar sufocar les seves respectives economies i influir en les seves estratègies de política exterior. La Xina ha negat proporcionar armes a Rússia, però Putin visitarà la Xina al maig. Els Estats Units també l’acusen de intentar interferir en les eleccions presidencials. Malgrat aquests desacords, van acordar celebrar la seva primera conversa conjunta sobre IA.
• Macron es troba amb Xi Jinping: dos emperadors a la vora de dues guerres, Politico (5/5/2024)
  • Xi és acusat pels governs occidentals d’ajudar Putin a fer la guerra a Ucraïna subministrant tecnologia i equipament. A més, la UE i Pequín estan a la vora d’una guerra comercial en tota regla. De manera que tot sembla anar pitjor que fa un any, en la visita d’estat de Macron a la Xina. Després de Macron, Xi va visitar Sèrbia i Hongria, països que simpatitzen amb Moscou.
• Reunió a tres bandes entre Von der Leyen, Macron i Xi Jinping, Comissió Europea (6/5/2024)
  • Segons von der Leyen, Europa i la Xina tenen un interès compartit per la pau i la seguretat i la UE compta amb la Xina per utilitzar tota la seva influència sobre Rússia per posar fi a la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna. També, van parlar de la situació a l’Orient Mitjà.
  • Pel què fa a la relació econòmica i comercial, es va parlar de: productes xinesos subvencionats, com vehicles elèctrics o acer; afavorir un comerç, per la qual cosa cal l’accés al mercat dels altres també ha de ser recíproc; millorar la resiliència de les cadenes de subministrament i reduir les dependències excessives en matèries primeres crítiques.
• Macron presenta ‘made in Europe’ per garantir la prosperitat, Euractive (26/5/2024)
  • Macron va reiterar el seu suport al desenvolupament ràpid de la indústria de defensa del bloc a través d’una nova ronda de deute conjunt i va demanar una major “intimitat estratègica” entre diferents exèrcits, però no va arribar a demanar un exèrcit europeu. També va advertir que pel que fa a la defensa, “Europa ja no és una prioritat per a Washington”. Macron va destacar la necessitat de treballar en una estratègia “Made in Europe” i desenvolupar una indústria europea en àrees clau. Va subratllar que “la política industrial és clau per a la nostra prosperitat”.
• Els països del G7 es comprometen a tancar les centrals elèctriques de carbó per al 2035, Le Monde (30/4/2024)
  • Els ministres de Clima, Energia i Medi Ambient del G7 (Canadà, EUA, França, Alemanya, Itàlia, Japó i Regne Unit) van anunciar col·lectivament per primera vegada una data per al final de la generació d’energia a partir de carbó sense captació i emmagatzematge de CO2: “a la primera meitat de la dècada de 2030”, és a dir, per al 2035.

Actuacions més destacades als Estats Units i la Unió Europea

• Més de 100 milions de dòlars per donar suport als treballadors de l’automòbil nord-americans i als petits proveïdors d’automòbils, Casa Blanca (6/5/2025)
  • 50 milions per ajudar els proveïdors a convertir de la fabricació de peces de motor de combustió interna a la fabricació de peces per a la cadena de subministrament de vehicles elèctrics i 50 milions per a la implementació del Centre d’Avaluacions Industrials (per ajudar els proveïdors a iniciar projectes de diversificació i conversió de la fabricació).
• Acord preliminar de fins a 6.100 milions de dòlars amb Micron en virtut de la Llei CHIPS i Ciència, Casa Blanca (25/4/2025)
  • Aquesta inversió donarà suport a la construcció de dues fàbriques a Clay, Nova York, i una a Boise, Idaho, mobilitzant 50.000 milions de dòlars en inversió privada l’any 2030 com el primer pas cap a la inversió de Micron de fins a 125.000 milions de dòlars als dos estats durant les properes dues dècades per construir un ecosistema de fabricació de memòria d’avantguarda.
• Enfortir la xarxa elèctrica dels Estats Units, impulsar el desplegament d’energia neta i els llocs de treball, Casa Blanca (25/4/2025)
  • El sector elèctric és responsable d’una quarta part de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle dels Estats Units. Per això es preveu: (i) actualitzar la xarxa elèctrica perquè tingui més fiabilitat i resiliència (completar una nova línia de transmissió, continuar invertint en actualitzacions de la xarxa i traçar la xarxa del futur per fer front als reptes climàtics); (ii) revitalitzar la fabricació nord-americana i garantir les cadenes de subministrament d’energia neta (ampliació de la fabricació d’energia neta dels Estats Units i garantir la cadena de subministrament de combustible nuclear); i (iii) desplegament d’energia neta per satisfer les necessitats d’energia (desplegament eòlic marí, energies renovables en terrenys públics, connectar noves centrals elèctriques a la xarxa, energia geotèrmica).
• 500 milions de dòlars per donar suport a la transició a vehicles pesants amb zero emissions, Casa Blanca (24/4/2025)
  • Finançament de gairebé 1.000 milions de dòlars per a ciutats i estats per substituir els vehicles pesants de classe 6 i classe 7, que inclouen autobusos escolars, camions d’escombraries i camions de lliurament, per vehicles sense emissions. També, 400 milions en subvencions de reducció d’emissions de camions a les instal·lacions portuàries per millorar la qualitat de l’aire. I 72 milions per al programa SuperTruck: Charged.
• Nou marc de governança econòmica, Comissió Europea (2/5/2024)
  • Els objectius principals del nou marc de governança econòmica són enfortir la sostenibilitat del deute i promoure un creixement sostenible i inclusiu a tots els Estats membres mitjançant reformes que fomentin el creixement i inversions prioritàries.
• Entra en vigor el nou acord comercial UE-Nova Zelanda, Comissió Europea (1/5/2024)
  • Les empreses de la UE ara poden gaudir d’avantatges com ara: zero aranzels a les exportacions de la UE a NZ; més facilitat d’accés a serveis financers, les telecomunicacions, el transport marítim i els serveis de lliurament; tractament no discriminatori dels inversors de la UE a NZ; més facilitats d’accés a la contractació; reducció dels requisits i procediments compliance. S’espera que l’acord redueixi 140 milions d’euros anuals en obligacions per a les empreses de la UE.
• 5è Diàleg Econòmic d’Alt Nivell UE-Japó, Comissió Europea (2/5/2024)
  • Els dos països van subratllar la importància d’avançar en la cooperació en matèria de resiliència econòmica i seguretat econòmica, incloent-hi l’intercanvi d’informació sobre l’anàlisi de l’avaluació de riscos i la prevenció de les fuites de tecnologies crítiques i emergents. Van coincidir en una iniciativa de cadenes de subministrament transparents, resilients i sostenibles. També van subratllar el paper del sistema multilateral de comerç per apuntalar l’estabilitat del comerç mundial.
• Treball conjunt sobre identitat digital, semiconductors i intel·ligència artificial entre la UE i el Japó, Comissió Europea (30/4/2024)
  • Van acordar una llista de nous temes en els quals cooperar encara més en tecnologies digitals bàsiques com la intel·ligència artificial (IA), 5G, 6G, semiconductors, informàtica d’alt rendiment (HPC) i tecnologia quàntica, reforçant la col·laboració en economia de dades i plataformes, cables submarins, e-ID i ciberseguretat.
• Subhasta del Banc Europeu de l’Hidrogen, Comissió Europea (30/4/2024)
  • Els licitadors guanyadors produiran hidrogen renovable a Europa i rebran una subvenció per compensar la diferència de preu entre els seus costos de producció i el preu de mercat de l’hidrogen, que actualment està impulsat pels productors no renovables. La Comissió adjudica prop de 720 milions d’euros a 7 projectes d’hidrogen renovable a Europa, seleccionats mitjançant el primer procés de licitació competitiva del Banc Europeu d’Hidrogen. Els fons d’aquesta subhasta provenen dels ingressos del sistema de comerç d’emissions de la UE.
• Ajudar a prevenir i abordar l’escassetat de medicaments crítics, Comissió Europea (24/4/2024)
  • La Comissió ha llançat la Critical Medicines Alliance, que reuneix autoritats nacionals, indústria, organitzacions sanitàries, representants de la societat civil, la Comissió i les agències de la UE per identificar les millors mesures per abordar i evitar l’escassetat de medicaments crítics. Se centrarà en la política industrial i complementarà la legislació farmacèutica.
• Els eurodiputats aproven impulsar la producció de tecnologia Net-Zero a Europa, Parlament Europeu (25/4/2024)
  • El Parlament va aprovar la Llei de la indústria Net-Zero per reforçar la producció de la UE en tecnologies necessàries per a la descarbonització. Estableix l’objectiu de que Europa produeixi el 40% de les seves necessitats anuals de desplegament en tecnologies net-zero l’any 2030. Les tecnologies a donar suport inclouen totes les tecnologies renovables, nuclear, descarbonització industrial, xarxes, tecnologies d’emmagatzematge d’energia i biotecnologia. La llei simplificarà el procés d’autorització, fixant terminis màxims per a l’autorització dels projectes en funció del seu abast i producció.
• Llei de solidaritat cibernètica, Parlament Europeu (24/4/2024)
  • La “Llei de solidaritat cibernètica” té com a objectiu construir una resposta col·lectiva de la UE més resilient contra les ciberamenaces. Reforçarà la capacitat de la UE per detectar, preparar-se i respondre a les amenaces i incidents de ciberseguretat.
• Els eurodiputats accepten que la UE es retiri del Tractat de la Carta de l’Energia, Parlament Europeu (24/4/2024)
  • El Tractat de la Carta de l’Energia (TEC), establert el 1994 per regir el comerç i la inversió en el sector energètic, ha esdevingut controvertit. Aquest Tractat permet a les multinacionals dels combustibles fòssils demandar els estats i la Unió Europea si les polítiques climàtiques afecten els seus beneficis. En plena crisi climàtica, això és una contradicció, a més de ser molt costós per als contribuents.
• Primera investigació en virtut de l’instrument de contractació internacional de la UE, Comissió Europea (24/4/2024)
  • Aquesta investigació s’ha iniciat com a resposta a mesures i pràctiques en el mercat de compra pública xinès de dispositius mèdics que discriminen injustament les empreses i productes europeus.

Actuacions més destacades a les economies europees de referència

• Avenç significatiu en l’expansió de l’energia eòlica i solar, així com de les xarxes elèctriques a Alemanya, Govern federal d’Alemanya (26/4/2024)
  • En comparació amb el 1r trimestre de l’any anterior, la quantitat d’electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable va tornar a augmentar significativament, en uns 77 terawatts-hora, un 11% per sobre del valor de l’any anterior. També s’observa una clara tendència a l’alça en les homologacions de sistemes fotovoltaics i eòlics, així com per a la construcció de nous sistemes.
• El Bundestag i el Bundesrat decideixen el Paquet Solar I, Govern federal d’Alemanya (26/4/2024)
  • Les mesures acceleren l’expansió de la fotovoltaica i altres energies renovables en el context dels ambiciosos objectius d’expansió fotovoltaica per a l’any 2030. Després de l’any rècord del 2023, amb més de 14 gigawatts d’expansió fotovoltaica, actualment es posen les bases per a un ús simplificat i menys burocràtic.
• Automoció: signatura del contracte estratègic sectorial 2024-2027, Govern de França (7/5/2024)
  • El contracte estratègic del sector de l’automoció per al període 2024-2027 s’estructura al voltant de sis eixos principals, desglossats en 28 projectes estructurants: competitivitat, innovació i creació de valor; atractiu, habilitats i reciclatge; sobirania, joc col·lectiu i resiliència; transició energètica i ecològica; economia circular; renovació de la flota i nova mobilitat.
• Convocatòria de manifestació d’interès – captura i emmagatzematge de carboni, Govern de França (29/4/2024)
  • Aquesta convocatòria d’expressions d’interès (AMI) té com a objectiu desenvolupar proves de captura, recuperació i segrest de carboni a França a partir de 2025. Els fulls de ruta de descarbonització dels 50 emplaçaments industrials amb més emissions van posar de manifest la necessitat d’emmagatzemar carboni de 4 a 8 MtCO2 per any durant aquest període.
• 50 mesures per simplificar la vida a les empreses, Govern de França (29/4/2024)
  • El ministre encarregat de la PIME va iniciar al novembre de 2023 les Trobades de Simplificació per recollir les aportacions dels líders empresarials: enfocaments i procediments, normes i regulacions. Una mica més de 29.000 participants van fer prop de 5.400 propostes, de les quals 23 van ser especialment populars.
• Europa unida contra velles i noves pandèmies, Govern de Bèlgica (5/5/2024)
  • Aprofitant la Presidència belga del Consell de la UE, Bèlgica està creant una plataforma perquè experts internacionals i responsables polítics es reuneixin i elaborin estratègies per a una millor preparació i resposta a les pandèmies.
• El premi de reducció del risc de trastorns musculoesquelètics mitjançant el disseny, Govern del Regne Unit (25/4/2024)
  • El premi de reducció del risc de trastorns musculoesquelètics mitjançant el disseny té com a objectiu inspirar els empresaris a fer canvis que redueixin els riscos de danys als seus treballadors. Això pot incloure una reducció o eliminació de les activitats manuals d’aixecament o empènyer o estirar.
• Curs gratuït de gestió empresarial per a petites empreses, Govern del Regne Unit (24/4/2024)
  • Llançament el nou curs Help to Grow: Management Essentials, un curs breu online amb consells pràctics i recursos per a líders de petites empreses. Basat en el curs Help to Grow: Management, de 12 setmanes, Essentials és adequat per a líders de PIMEs, més noves o més petites, o per a aquells que busquen explorar els principis de creixement i gestió empresarial abans de fer el següent pas i matricular-se al curs complet.
• Suport a spin-offs basades en la investigació, Govern de Baden-Württemberg (30/4/2024)
  • El suport dirigit des de la generació d’idees fins a la fundació és essencial per a una economia competitiva a llarg termini. S’han establert estructures de suport i assessorament a gairebé totes les universitats de Baden-Württemberg. Les start-ups són les mitjanes empreses del demà i cal afavorir aquest potencial des del primer moment.
• El projecte Berkeley SkyDeck Milan per a startups, Govern de la Regione Lombardia (23/4/2024)
  • La Regió de Llombardia dóna suport al projecte ‘Berkeley SkyDeck Europe – Milà’ per acompanyar el creixement de les startups alhora que garanteix connexions amb operadors financers qualificats, capaços de donar suport al desenvolupament d’iniciatives emprenedores mitjançant inversions en capital.
• Suport a les Accions Empresarials Escolars, MEDEF Auvergne-Rhône-Alpes (11/4/2024)
  • Les “Accions Escola Empresa” donen lloc a trobades entre empreses i classes d’alumnes de secundària i batxillerat, però també a immersions en empreses per descobrir la realitat del món laboral i de les professions, potenciant les professions en escassetat o de futur en els diversos àmbits laborals.

Actuacions més destacades a Catalunya i Espanya

• La futura Llei d’Indústria regularà els mecanismes necessaris per assegurar el subministrament de recursos estratègics, La Moncloa (24/4/2024)
  • El Ministre d’Indústria va dir que la nova Llei d’Indústria vol aportar més claredat i seguretat jurídica al sector industrial i dotar-lo de nous instruments de política industrial. Així, es crearà la Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial (RECAPI), per assegurar el subministrament de recursos estratègics, com ara productes sanitaris, primeres matèries minerals, productes del sector agroalimentari i aliments.
• Certificació de 1.000 startups en menys d’un any, La Moncloa (24/4/2024)
  • La certificació millora la seguretat jurídica de les empreses emergents i la possibilitat que puguin acollir-se, entre altres avantatges, als beneficis fiscals contemplats a la Llei de Startups.
• Catalunya és la 3a regió de la UE que capta més finançament europeu en projectes d’R+D+i, Generalitat de Catalunya (25/4/2024)
  • Catalunya ha obtingut 1.015 milions d’euros d’ajuts competitius d’aquest programa europeu en els seus tres primers anys, del 2021 al 2023. Aquesta xifra representa el 3,54% del total europeu, el doble del que pertocaria a Catalunya per volum de població. Els centres de recerca i les universitats encapçalen la captació de fons amb 631,5 milions d’euros, un 61,3% del finançament rebut a Catalunya. 321 companyies han captat gairebé 350 milions d’euros.
• Gairebé 100 M€ en ajuts al creixement de les empreses, un 4,5% més, Generalitat de Catalunya (25/4/2024)
  • Aquest 2024 les empreses catalanes poden accedir a una quinzena de línies d’ajut de la mà d’ACCIÓ i més de 50 serveis amb l’objectiu de fomentar la seva reflexió estratègica, innovació, internacionalització, la incorporació de tecnologies digitals avançades i la lluita contra el canvi climàtic.

Estudis acadèmics i articles d’opinió

• Europa, com hauria de “reduir el risc” la UE de les seves relacions econòmiques externes sense renunciar als beneficis del comerç?, Bruegel Institute (7/5/2024)
  • La resposta estàndard és que hauria d’identificar les dependències comercials a nivell de producte, principalment pel que fa a les importacions, i reduir-les, principalment mitjançant la diversificació de proveïdors, mantenint, en cas contrari, la màxima integració comercial. Però aquest article afegeix que: la reducció de riscos d’importació s’hauria de centrar en unes quantes categories de productes concretes per a les quals els costos de les interrupcions del subministrament serien sens dubte grans; la reducció de riscos s’ha de complementar amb l’augment de la resiliència davant tots els xocs; la reducció de riscos i la resiliència s’han de complementar amb la dissuasió.
• Reindustrialitzar-se lluny d’Alemanya?, Euractive (26/4/2024)
  • El ministre francès d’Indústria va dir que durant dècades, el centre industrial d’Europa s’ha basat a Alemanya. Però ara, segon ell, molts creuen que la base industrial d’Europa, s’hauria de traslladar permanentment al sud del continent. Si això succeeix, Espanya, amb el seu territori poc poblat i el seu clima perfecte per al desplegament de parcs solars i eòlics, n’és la principal beneficiària. Simone Tagliapietra, de l’Institut Bruegel, creu que “El fet clau és que la transició energètica remodelarà el mapa industrial d’Europa i del món”.
• Les promeses i els esculls d’una cadena de subministrament verda, CEPR (30/4/2024)
  • Aquest article examina els intents recents de regular la sostenibilitat climàtica dins de les cadenes de subministrament. Els autors troben una pressió creixent dels clients sobre els proveïdors per descarbonitzar, però no hi ha proves que les emissions o les aportacions d’energia disminueixin quan els proveïdors adopten polítiques climàtiques en resposta a la pressió dels clients. Aquesta bretxa política-resultat il·lustra el problema del greenwashing, que els autors suggereixen que es podria corregir establint millors condicions comercials.
• IA i creixement econòmic: somnis versus teoria, Royal Economic Society (16/4/2024)
  • Daron Acemoglu qüestiona l’optimisme sobre els guanys de productivitat de la IA. Els guanys mes grans podrien venir, no tant de l’automatització, sinó de les noves tasques, és a dir, noves activitats creatives o funcions complexes per als treballadors humans. Una gran part del creixement de l’ocupació als EUA prové d’ocupacions que han afegit noves tasques laborals. A més, les millores en productivitat no necessàriament conduirien a increments salarials.
• El 70% dels treballadors corren el risc de patir riscos per a la salut relacionats amb el clima, World Economic Forum (1/5/2024)
  • Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), és probable que al voltant de 400 milions de treballadors a tot el món estiguin exposats a riscos per a la salut com el càncer, les malalties cardiovasculars, la disfunció renal i les lesions físiques com a conseqüència del canvi climàtic, causant 18.970 morts relacionades amb el treball i al voltant de 23 milions de lesions laborals anuals. Com a proporció de la creixent població mundial, la proporció de persones exposades a la calor extrema relacionada amb el treball ha augmentat del 65,5% l’any 2000 al 70,9% actualment.
• El món està substituint la dependència del petroli per minerals crítics?, World Economic Forum (29/4/2024)
  • De la mateixa manera que el petroli va ser clau per al progrés durant el segle passat, els minerals crítics són crucials per a la transició energètica d’aquest segle. La creixent dependència dels minerals crítics està provocant ansietats sobre la continuïtat del subministrament i la influència geopolítica que atorguen. Les polítiques adequades poden ajudar els mercats a funcionar amb més eficàcia, produint senyals per corregir els desequilibris entre la demanda i l’oferta.
• Els parcs industrials fan una contribució clau als ODS de les Nacions Unides, Industrial Analytics Platform (04/2024)
  • Les empreses que es traslladen als parcs industrials sovint busquen aprofitar les sinergies per a un millor rendiment ambiental, econòmic i social. Això es pot aconseguir mitjançant la reducció dels costos de transport entre empreses coubicades, la reducció de residus mitjançant la reutilització de subproductes com a inputs en indústries complementàries i l’emmagatzematge compartit i altres infraestructures. Això ofereix economies d’escala a les petites o microempreses que constitueixen la majoria dels inquilins de parcs industrials: les grans empreses tenen els mitjans per adquirir propietats i infraestructures per dret propi.
• Causes del recent descens de la productivitat, Banc Central Europeu (6/5/2024)
  • Tot i que la productivitat (producció per treballador) va créixer anualment un 0,6 per cent de mitjana entre 1999 i 2019, el ritme mitjà va ser més del doble de ràpid als Estats Units. Que explica la reducció de la productivitat el 2023? (i) els alts marges de beneficis van crear espai financer perquè les empreses acaparessin mà d’obra; (ii) la reducció dels costos laborals reals va incrementar els incentius per a les empreses per contractar més; (iii) manca d’oferta de mà d’obra més estructural, atesa l’envelliment de la població i les mancances de qualificació en moltes professions, va fer que algunes empreses contractessin per “per precaució”; i (iv) la reducció d’hores mitjanes treballades per persona va fer que les empreses contractessin alguns treballadors addicionals.
• Principals reptes de l’economia espanyola, Banc d’Espanya (30/4/2024)
  • Espanya ha deixat de convergir amb Europa de manera sostinguda des de la crisi financera del 2007. La bretxa actual és d’uns 15 punts percentuals en renda per càpita. Els motius principals són la baixa productivitat i la baixa taxa d’ocupació. Què explica aquesta baixa productivitat?
    • Mida i demografia empresarial. Cal reduir la càrrega reguladora, promoure la unitat de mercat, repensar alguns llindars reguladors i millorar l’accés al finançament no bancari.
    • Capital humà. Cal impulsar la permanència dels estudiants al sistema educatiu, millorar el sistema universitari, vinculant el finançament a objectius d’excel·lència i adequant l’oferta a la demanda, i augmentar la FP dual, complementada per la formació contínua dels treballadors.
    • Capital físic i tecnològic i innovació. Cal millorar l’eficiència dels incentius fiscals a la innovació i seleccionant rigorosament els projectes d’inversió dels fons europeus NGEU, entre altres aspectes. També és fonamental el desenvolupament dels mercats de capital risc en el marc de la Unió de Mercats de Capitals a la UE.
    • Marc institucional. És necessari impulsar l’eficàcia i l’eficiència de les administracions públiques, inclòs el sistema judicial. I augmentar l’avaluació de les polítiques públiques.