Fa unes setmanes, en unes jornades fetes a Girona, en Genís Roca ens parlava de les persones Excel i de les persones PowerPoint. No criticava pas cap dels dos perfils. De fet, deia que sempre coexistien. Hi són tots dos en totes les organitzacions. Però cal que si ens reunim amb algú, tinguem molt clar el perfil d’aquella persona. Anant a l’extrem, en aquest símil d’en Genís, un financer és una persona excel i, en canvi, un responsable d’innovació és (ho hauria de ser) una persona PowerPoint.
Una organització (empresa o entitat) ha de tenir de tot, en un cert equilibri. Si tothom és power point, aquella entitat no durarà gaire, per haver fet volar massa coloms. Es morirà per la seva barrabassada col·lectiva. Però si tots els membres de l’entitat són excels, tampoc durarà. Morirà d’inanició, faltada d’innovació. De fet, serà una mort molt més avorrida que la primera (en el primer cas, l’entitat i la seva gent s’hauran entusiasmat abans de traspassar).
Em va semblar entendre que cada persona tenia una mica de tot. Però que tothom tenia quelcom que l’apropava més a un perfil o a l’altre (i jo em vaig considerar, per mi mateix, molt més PowerPoint que Excel). I també vaig copsar (de fet, ja no sé si ho va dir en Genís o és que jo, que hi he donat algunes voltes, he arribat a aquesta conclusió) que les organitzacions havien de tenir molt clar a qui volien, quin tipus de perfil dominant necessitaven, per cadascuna de les responsabilitats en l’organigrama de l’entitat. Jo hi afegeixo el següent: Els dirigents (no només els empresarials, com els CEOs) han de ser de tendència PowerPoint. Sens dubte!
I amb tot això, resulta que, en els darrers temps, en les nostres administracions (ajuntaments, diputacions, universitats, Generalitat), s’hi han instal·lat les persones Excel, que ens han sotmés a un avorriment col·lectiu per falta d’iniciativa i estímuls. Que desencoratjador és un ens (empresa, entitat, territori) centrat en la pura administració, sense un Nord, sense un objectiu de futur dibuixat en un PowerPoint.
Avui m’he despertat amb aquesta notícia local: En la seva candidatura a l’Ajuntament de Girona, Junts proposa atreure una seu del Fraunhofer al futur pol de la Salut. És una proposta complicada d’assolir. De fet, si em demaneu l’opinió, us diré que és a prop de ser impossible. Però…. que bé que la facin!! Hi ha algú que no es limita a l’excel i que proposa un objectiu col·lectiu ambiciós i engrescador, pel qual lluitar. És una mica de llum en el túnel de la pura gestió, que ofega i debilita els territoris i les organitzacions.
Me parece una idea tan interesante y no solo para Girona que creo que Junts debería de compartir esa idea y aunque no ganen las elecciones. Creo que debería intentar atraer a entidades como Ametic, Innova-Instituto Ricardo Valle, centros académicos, Gobierno, …..
¡Estoy de acuerdo contigo Ramiro! Ojalá llegue el día en que los políticos (de cualquier administración, también municipal) hablen de I+D, innovación y tecnología al mismo nivel de importancia que hoy dan a políticas de turismo, comercio, vivienda, ocupación o urbanismo. Pero… creo que ese día está aún lejos. Es por ese motivo que cuando veo excepciones como la descrita en el post, me alegro. Ojalá se extienda, como tu dices. Gracias por tu comentario.