Tenim un primer cotxe autònom dissenyat i produït a Barcelona. Pensareu ràpidament en les grans marques automobilístiques, oi? Doncs no. S’ha fet a la Diagonal de Barcelona. Han sigut estudiants de la UPC. En concret, estudiants d’Enginyeria Industrial, Telecomunicacions, Informàtica, Ciència i Enginyeria de Dades i Matemàtiques.
De fet, el tema ve de lluny. De 2007, en concret. En aquell moment, es va formar l’equip ETSEIB Motorsport. L’equip sol estar format per uns 50 estudiants. Però es va regenerant. Cada any, a mida que per procés natural estudiants el deixen, d’altres s’hi sumen. Els estudiants que participaven en el projecte l’any 2007 varen dissenyar i construir un prototipus de combustió. Sistemàticament, curs rere curs, el prototipus s’han anat millorant. Els tres anys que varen seguir al primer prototipus, es varen construir tres nous cotxes (CAT02, CAT03 i CAT04). El prototipus del quart any –el 2011- ja va ser elèctric (CAT05e). Els anys posteriors es varen construir uns altres 7 cotxes, tots també elèctrics (CAT06e, CAT07e, CAT08e, CAT09e, CAT10e, CAT11e and CAT12e). El 2019 va ser un moment de disrupció important en el projecte, ja que el cotxe fabricat aquell any era autònom (XALOC). ETSEIB Motorsport tenia una divisió específica per desenvolupar la capacitat autònoma. Es tracta de Driverless UPC, amb 23 estudiants dedicats al repte de proporcionar autonomia al cotxe. Plegats, configuren ara el nou projecte, BCN eMotorsport, del qual sentirem a parlar.
Aquesta setmana llegia jo un post de Linkedin d’un dels estudiants (l’Andreu Huguet, de Matemàtiques) i ell exposava que buscaven candidats que volguessin aportar coneixement de xarxes neuronals, xarxes d’atenció en grafs i triangulació en grafs planars, dinàmiques i aerodinàmiques de vehicles, estimacions de velocitats i acceleracions longitudinals i laterals, filtres i inferència bayesiana, SLAM, clustering basat en densitats, filtres de Kalman, analítica i predicció de sèries temporals, geometria diferencial, optimització no lineal amb i sense restriccions o paral·lelisme. Llegint això, un pensa que aquest mètode –el del repte, de la missió- és també un gran sistema per formar els estudiants de les universitats.
Una competició estimula i guia aquestes persones: Formula Student. És el concurs d’enginyeria més prestigiós del mon: estudiants d’arreu del món dissenyen i construeixen un Formula 1 i es troben per competir en diverses proves, de dos tipus. Les primeres són estàtiques en les quals els estudiants demostren els seus coneixements relacionats amb la construcció del prototipus. Aquí té importància el pla de negoci, el càlcul de costos i el disseny. Aquestes proves poden sumar fins a 475 punts. Uns altres 625 punts poden venir de les proves dinàmiques, en les quals s’avalua el comportament del cotxe.
Formula Student ha estés aquest esperit de superació de reptes entre el sistema universitari de tot el món. Es va iniciar als Estats Units, com a Formula SAE, l’any 1982. A Europa va arribar al Regne Unit com a Formula Student, fa uns 20 anys, i s’ha escampat pel continent. Ara hi ha competicions Formula Student a diversos països, també a Espanya. I molts equips s’inscriuen en més d’una de les competicions. Per exemple, l’equip ETSEIB Motorsport planteja acudir a Austria, Alemanya, Espanya (el premi es celebra a Montmeló!), Xèquia i Holanda, en alguns casos amb el cotxe elèctric i en altres amb el cotxe autònom. Al gran premi del Regne Unit hi competeixen uns 100 equips.
Us ho recomano; seguiu el projecte: BCN eMotorsport