L’estreta connexió entre ciència i emprenedoria. Magnífic text d’en Jaume Valls!

Avui us comparteixo un magnífic text d’en Jaume Valls. És el document que ell va usar a l’acte del presentació del meu llibre “Ciencia, Tecnología y Startups”, que es va celebrar al Parc Científic de Barcelona el passat dia 15. El text fa referència al llibre, si. Però va molt més enllà. És un text que us recomano, pel seu contingut. En poques pàgines, ens fa entendre el nou món marcat per la Ciència i l’Emprenedoria. Però també és un text recomanable per la seva forma: és un document molt maco, molt agraït de llegir. Gràcies Jaume!

Bon dia a tothom,

Aquest diumenge, abans d’ahir, el diari digital diario.es va publicar un article que portava per títol Las vacunas de la COVID-19 han llegado mucho más rápido de lo normal ¿o las otras van demasiado lento?

El periodista plantejava una visió reduccionista. Plantejava el tema com un cas estrany, pel fet que es vagi tan ràpid per produir les vacunes de la Covid o, si voleu, molt més ràpid del que és habitual…. i ho feia amb una anàlisi, si m’ho permeteu, de clixés basats en la pura lluita de poders i les estratègies de les grans farmacèutiques. Segur que alguna cosa d’això hi ha, per descomptat, però… la visió és incompleta, molt incompleta, des de molts punts de vista.

Deu dies abans Le Monde havia publicat un magnífic reportatge de 3 pagines, de periodisme seriós, sobre el tema que, com també fan altres fonts, ens aporta una lectura molt més ajustada de la realitat sobre una cursa científica que tenia els seus antecedents més de 30 anys enrere. Si m’ho permeteu, la resumiré en uns pocs minuts.

Hem après molt d’empreses farmacèutiques en relació a les vacunes. Sabem, per exemple, que Pfizer i Moderna lideren la cursa i que es basen en la tecnologia de l’ARN missatger. Un nou mètode que deixa a les cèl·lules fer la feina: consisteix en injectar a l’organisme no pas l’antigen sinó el seu mètode d’utilització, el seu codi genètic en forma d’ARN (Àcid Ribonucleic).

Si llegim una mica sobre la historia de l’ARN missatger hi trobarem fets sorprenents. Durant anys, cap producte basat en ARN missatger havia passat de la fase 2 d’un assaig clínic, ni en cancerologia, ni en immunologia ni en virologia. I de sobte, en el primer assaig de fase 3 l’èxit arriba sobtadament… Tot i el potencial de la tecnologia, ningú no imaginava un escenari com aquest -el de la Covid- per a que l’ARN missatger trobés el seu reconeixement definitiu.

I si hi ha un rostre darrera aquesta aventura extraordinària del coneixement és el de la científica Katalin Kariko.

Una investigadora hongaresa que escull dedicar-se a la bioquímica als anys 80 i en particular a l’ARN. Creu en el potencial d’aquesta funció missatgera de l’ARN i veient les dificultats de progressar, el 1985 deixa la Universitat de Szeged i marxa a Filadèlfia, a la Temple University, d’on passa, al cap de dos anys, a la prestigiosa Universitat de Pennsylvania. En aquella època s’assabenta de treballs en la seva mateixa línia de recerca com el d’un investigador de la biotech Vical amb investigadors de Wisconsin que estava treballant en el tema amb el suport de Merck però…. finalment sense èxit.

En paral·lel, existia l’enfocament d’utilitzar l’ADN per transformar les cèl·lules, però Katalin Kariko ho veu perillós: atacant l’ADN i modificant el genoma de les cèl·lules hi havia el risc d’introduir modificacions genètiques perilloses per la salut que es podrien multiplicar. Katalin s’hi oposa. La rebaixen de categoria i queda en el grau de simple investigadora sense opcions de promoció.

Han passat 10 anys, som al 1995. La transfereixen al departament de cardiologia on al cap de 3 anys, el 1998, troba un company a la màquina de fotocòpies i xerren.

Ella es presenta dient-li “em dic Kati i em dedico a l’ARN”.
Ell respon “em dic Drew (Weissman) treballo en la vacuna per la sida amb ADN però no ens en sortim. Podries fer ARN per nosaltres?”

Comença aquí una col·laboració de treball dur, complex, intens. Fins que el 2005 publiquen uns resultats que els comencen a donar un reconeixement científic. Des d’aleshores s’encadenen resultats importants… però es tracta d’aconseguir que l’ARN no generi reaccions immunitàries descontrolades. Finalment el 2015 publiquen ja un treball de referència que -amb nombroses proves i assaigs amb ratolins- aconsegueix tancar la construcció teòrica del tema.

I és en aquesta segona dècada del segle XX que apareixen els emprenedors, les startups, les “biotechs” de USA i Alemanya que veuen el potencial de les aplicacions terapèutiques del tema.

A Canadà, el 2010 Derrick Rossi, nascut a Toronto, investigador i professor de Harvard, contacta amb el científic emprenedor de la mateixa universitat, Robert Langer, i amb l’empresari Noubar Afeyan i creen Moderna (que vol dir Modified RNA).

És precisament el nom del desenvolupament de Weissmann i Kariko, que tenien una patent sobre el tema a la Universitat de Pennsylvania (UPenn). Els hi volen comprar la patent (2010) però en aquell moment els demanen 300.000 dòlars i ho deixen corre. Una altra biotech Cellscript si que la compra.

Mentrestant Katalin, en aquests inicis de la segona dècada del segle XXI, marxa a Europa sentint-se poc valorada als USA. Va a Alemanya on dues startups li fan ofertes.

La primera és Curevac (creada a la incubadora de Tubingen) que havia fet el primer assaig clínic d’una vacuna anticàncer basada en ARN missatger (tot que les revistes científiques els van considerar massa audaços i no els publicaren els resultats!)

La segona és Biontech creada els 2010 a Magúncia per dos metges d’origen turc Ugur Sahin i Ozlem Tuireci. Els analistes coincideixen a dir que Sahin és un geni científic, mèdic i emprenedor.

Sahin convida el 2013 a la Katalin Kariko a donar una conferència. Quan acaba parlen i al final del dia li ofereix la vicepresidència de l’empresa.

Aquest era l’escenari: una empresa americana i dues alemanyes en la batalla fer de l’ARN missatger una tecnologia que va molt més enllà de la vacuna de la covid… que pot servir per combatre malalties genètiques, hemofília, diabetis i sobretot el càncer.

A partir d’aquí tot va molt ràpid per Moderna i Biontech en els darrers 5 anys!

Moderna i Biontech paguen un preu astonòmic per la llicencia de la UPenn (2018)
Moderna fa acords amb Astrazeneca i Merck.
Fa acords amb la Biomedical Advanced Research and Development Authority (BARDA), la DARPA i la Fundació Bill Gates, en el marc dels esforços mundials per les vacunes.
El 2019 ja és evident que la disrupció és extraordinària i que es pot fer una vacuna i engegar el assaigs clínics en dos mesos.. (i certs actors que se n’enreien d’entrada, ara veuen que serà possible).
L’arribada del coronavirus evidencia el potencial de la tecnologia.
Biontech fa diversos acords amb Pfizer i quan arriba el virus de manera massiva, Sahin acorda amb Pfizer compartir costos, compartir beneficis però Biontech manté la propietat exclusiva del producte.

I la resta ja la sabem!

Una història ben diferent del titular que els he comentat al principi.

Algunes reflexions a partir d’aquesta història.

Ens cal molta recerca i molta divulgació per a fer pujar la cultura científico-empresarial, per ajudar a entendre aquests connexions “Ciència, Tecnologia, Startups” des d’una visió com la que proposa el llibre que avui presentem.
No hi hauria vacuna per a la Covid sense startups i biotechs. No podem quedar-nos en la simplificació dogmàtica d’una baralla entre “grans farmacèutiques”. Entendre el que ha passat en la connexió entre ciència i emprenedoria és imprescindible per entendre que està passant i a on anem. El cas de la vacuna del COVID n’és un exemple.

S’ha parlat molt de Katalin Kariko com a candidata al premi Nobel de Química. Dubto que li donin. Crec que seria el primer Nobel amb una forta connexió emprenedora que fa possible que els resultats de la recerca arribin al mercat. En tot cas per mi aquesta història és molt il·lustrativa del que el llibre que avui presentem explica:

mundialització de la ciència i de la recerca,
investigadors de molts països que es mouen entre continents,
emprenedors globals,
universitats públiques fent recerca bàsica puntera,
ecosistemes innovadors i emprenedors,
pols de competitivitat global,
universitats amb incubadores que generen startups que generen disrupcions tecnològiques,
empreses que fan acords amb empreses o que paguen llicencies a Universitats
xarxes de col·laboració, inversors…
canvis en els models d’innovació de les empreses…
però també una mica de serendipitat (que tot compta).

El llibre parla de tot això que l’exemple del ARN missatger ens ha permès visibilitzar. És un tòpic però ho diré, perquè ho crec; aquest és un llibre molt recomanable per estudiants d’enginyeria o d’ADE certament. Però també per estudiants de periodisme o d’humanitats. És un llibre per entendre com ha canviat el mon de la Ciència i la Tecnologia i perquè hi ha disrupcions tecnològiques que canvien i canviaran els escenaris de la competitivitat.

Un llibre on es fa una anàlisi clarivident sobre la creació de ciència i tecnologia en el món actual, el paper de les startups i la importància dels ecosistemes.

Una anàlisi estructurada en una seqüència impecable: la ciència, la tecnologia, les startups i la geografia de la innovació.

Una visió lúcida que, com indica el títol, està pensada per a fer-nos reflexionar sobre com hem arribat fins aquí però, sobretot, a ajudar-nos a entendre cap a on anem i a reflexionar sobre un canvi de paradigma que ha arribat per a quedar-se.

Acabo, jo crec que el “tancament” de tres mesos per escriure’l que en Pere va fer ha valgut la pena. Moltes, moltes gràcies per haver-lo escrit.

Finalment com a professor de la UB vull afegir amb orgull dos agraïments més a Publicacions i Edicions de la UB per haver acceptat de publicar-lo i a en Xavier Testar per haver fet possible aquest acte en una escenari tan apropiat com aquest.

Moltes Gràcies.

JAUME VALLS

Referències bilbiogràfiques