Resum del llibre

Dimarts vàrem presentar el llibre “Ciencia, Tecnología y Startups” en el BIZ Barcelona. Us reprodueixo a continuació la xerrada que vaig fer en aquella presentació. És un resum del llibre. Espero que faci que us interesseu per ell 🙂 

Resumeixo les principals idees que conté el llibre Ciencia, Tecnologia y Startups. L’eix central és el mètode, la sistemàtica de creació de tecnologia, que la humanitat ha estructurat. Exposo en el llibre els seus 3 pilars: Ciència, empresa i startups, i els canvis que hi ha hagut en els darrers anys. El resultat és un potent entramat productor de coneixement i tecnologia, una gran màquina. Us en dono unes poques xifres:

• Són milions les persones dedicades a crear Ciència i Tecnologia
• En el món hi ha avui més de 28.000 universitats
• 500 hospitals investigadors
• La humanitat dedica cada any més d’un milió de milions a la R+D
• Cada any es publiquen 1,5 milions d’articles científics
• L’oficina de patents americana registra anualment 400.000 patents

Són xifres enormes. L’entramat que la humanitat ha articulat en els darrers 200 anys per produir Ciència i Tecnologia és una bèstia enorme, formidable.  I la progressió és exponencial. No és que, en aquests 200 anys, tot hagi anat a un ritme pausat i constant. En absolut. Tot s’ha accelerat en els temps recents. Per exemple:

• A meitats del segle XX es llegien cada any 15.000 tesis doctorals
• El 2010, aquesta xifra va ser de 160.000
• Les patents també s’han multiplicat per 10 en el mateix període
• Es diu que de tots els científics que han existit al llarg de la història, avui el 80% segueixen vius

El que fins ara hem vist de resultats científics i tècnics (que és molt), en el futur no serà més que un petita punta d’un iceberg. I TOT AQUEST ENTRAMAT està globalment connectat. A través d’Internet, per suposat, però també d’altres maneres

• Totes les entitats productores de Ciència i Tecnologia operen sota les mateixes regles i sistemàtiques, de manera conjunta, casi sincronitzada.
• Els grups de recerca de les universitats coneixen millor els seus col·legues de l’àmbit que no pas als seus veïns de facultat, els quals poden tenir el despatx en el mateix passadís
• Hi ha Departaments de R+D d’empreses a qualsevol lloc del mon.
• Les empreses que es creen des de la Ciència reben inversió que pot venir de qualsevol part del planeta
• El talent es mou sense problemes pel món.
• Els nòmades digitals són l’expressió màxima d’aquesta mobilitat.
• Els rankings de les universitats mesuren institucions de tot el planeta
• Les mateixes universitats creen associacions globals
• També els parcs científics i les oficines de transferència de tecnologia
• Hi ha grans projectes internacionals ens els quals participen centenars d’universitats i centres de recerca de tot arreu, que generen una estreta relació i col·laboració. L’accelerador de partícules del CERN n’és un exemple.
• Cada dia més universitats tenen campus en diferents països.
  • Technion de Israel està a Nova York i Xina.
  • Georgia Tech a Francia.
  • Cornell a Doha.
  • Oxford University Innovation a China,
  • etc.

Tot està connectat. La producció científica i tecnològica és ara universal, uniforme en els seus estàndards, objectius i comportament. El món està doncs cobert per pols locals connectats a nivell mundial a través d’una gran xarxa de relacions. És una connexió profunda, que crea una consciència planetària comuna.

Però… què és la Tecnologia? La manera més sintètica de descriure-la és que és una cosa viva, evolutiva. Les tecnologies són com les persones: Neixen, creixen, maduren i arriben a la vellesa i moren. El cicle de vida de cada tecnologia evoluciona en tres 3 estadis:

• En el primer, costa millorar les prestacions de la tecnologia, a pesar del temps i dels recursos que s’hi dediquen.
• El segon suposa en canvi un augment ràpid
• El tercer és el del final de la vida de la tecnologia. Està totalment espremuda, no pot donar més de si. És propera a la seva mort.

El cicle de vida es dibuixa amb centenars o milers de punts. Cadascú representa una empresa amb el seu producte, que intenta ser millor que el que hi havia fins aquell moment. I…. cada punt representa també la vida i energia de multitud de persones. La societat humana avança -en les seves solucions- de manera molt laboriosa, afegint punts i més punts en la construcció d’una corba vital d’una tecnologia.

I quan el col·lectiu de científics i empresaris se n’adona que, a pesar dels esforços i de les grans inversions, els intents de millora no generen resultats en les prestacions, aleshores, inevitablement (una paraula clau) surt una nova i millor tecnologia que es situa per sobre de l’anterior.

………….. i el cicle torna a començar. La suma d’aquests cicles de vida forma doncs una cadena. És la resposta, cada vegada major i millor resposta, en forma de millors prestacions, a la necessitat humana corresponent. Aquesta poderosa idea explica l’evolució exponencial de la tecnologia

Parlo també de les persones. Quin tipus de persones hi ha al darrera de la creació de tecnologia?

Són persones inquietes, creatives, generoses, amb voluntat d’impacte.  Són gent àvida de creació i de solució. Els inventors, científics, emprenedors i empresaris que creen tecnologia no ho fan pel diner.  Aquestes persones pretenen millorar la vida de la resta. Contribueixen a desenvolupar les funcionalitats de les persones, a satisfer les seves necessitats, a resoldre els seus problemes

I les nostres necessitats no tenen fi. Sempre apareixeran nous problemes. Sempre tindrem, eternament, possibilitats de construir solucions, de resoldre reptes. Expressat d’una altra manera, en la que el llibre no aprofundeix: mai faltarà el treball.

La curiositat és una característica rellevant de les persones que fan Ciència i Tecnologia. Això és especialment accentuat en el món de la Ciència pública. Remarco TRES característiques essencials del sistema de recerca:

El coneixement que genera és un bé públic. Està establert des de fa dècades que el coneixement que genera la recerca finançada públicament és de domini col·lectiu. Per això tenim les publicacions científiques, les quals a més agiliten la difusió del coneixement. Aquesta premissa defineix un model de societat. I ha estat acceptat per tots els països, ja siguin de perfil més liberal o social i siguin les seves universitats i centres de recerca públics o privats. És un posicionament universal.

La segona característica és la curiositat. El 1999 vaig passar un breu període a la Michigan State University, treballant a la seva oficina de transferència de tecnologia. En aquella Universitat (de mentalitat i finalitat molt practiques), en els anys 1960 i 1970, es va produir un fet que molta gent diria que va ser un miracle. Un investigador, el químic Barnett Rosenberg, tenia curiositat per saber com es comportaven els microorganismes quan se’ls aplica un camp elèctric. El moment meravellós per a la humanitat es va produir en algun moment de 1962, quan en Rosenberg va posar una suspensió del bacteri Escherichia coli entre dos elèctrodes de platí. Va observar i es va sorprendre: La divisió cel·lular dels bacteris s’inhibia, però no el seu creixement. En Rosenberg va intuir ràpidament el potencial de la seva observació: allò podia ser una manera de tractar la divisió cel·lular descontrolada que el càncer suposa. Però primer va haver de trobar la causa de la inhibició de la divisió. Li va costar. Però amb molta investigació varen arribar al compost màgic, el cisplatí.  

El Cisplatí i el Carboplatí, que es va desenvolupar més tard, s’han anomenat la “penicil·lina del càncer”, ja que varen ser els primers i també han estat els més prescrits i eficaços per a molts càncers. Un bioquímic americà va recordar que en “Rosenberg no estava tractant de curar el càncer. De fet, no investigava el càncer. Ni tan sols estava treballant amb cèl·lules humanes.  No tenia altra objectiu que satisfer la seva curiositat. Volia resoldre una hipòtesi sobre el que passaria amb els bacteris col·locant-los en un fort camp elèctric. Malgrat això, aquell senyor, amb la seva curiositat, imaginació i persistència, ha salvat la vida de milions de pacients”.

Aquella Universitat ha obtingut més de 430 milions de dòlars d’aquell invent.

Fixeu-vos: Tenim una Universitat amb una mentalitat i una finalitat molt pràctiques. Però un investigador al que se li permet que treballi per curiositat. ¿On és la cosa pràctica? Està en la ment de l’investigador.

I aquesta és la tercera característica de la Ciència pública que vull remarcar aquí. Aquell senyor va treballar per curiositat. Però instintivament va pensar en l’aplicació del que veia. Aquest és el perfil de persona que converteix la Ciència en Tecnologia. Aquest tipus de persones traspassen la frontera del coneixement, miren i tornen. I, de tornada, converteixen el que han vist en una aplicació pràctica útil per a la humanitat.

Amb tot això, el sector investigador públic o de caràcter públic ha generat una immensa part de la tecnologia actual. Mirem per exemple les dades de l’AUTM, la major agrupació mundial en l’àmbit de la transferència de tecnologia. La formen més de 3.000 persones que representen a 800 institucions. En els darrers 25 anys el treball dels investigadors d’aquestes 800 institucions ha generat:

• 380.000 invencions
• 80.000 patents
• s’han creat 11.000 empreses en el darrer quart de segle
• des de 1980, en col·laboració amb el sector privat, han desenvolupat 200 medicaments i vacunes
• En un sol any (2017), les 800 entitats varen destinar 68.000 milions de dòlars a R+D, varen generar 25.000 invencions i varen sol·licitar 15.000 patents

I són dades de només 800 institucions. Són multitud els regals que ens ha fet la Ciència:

• la penicil·lina
• la Cefalosporina
• l’estreptomicina
• La vacuna de la Polio
• la insulina
• El Taxol, un altre dels tractaments actuals del càncer
• El Grafè
• el GPS,
• la imatge per ressonància magnètica nuclear (RMN),
• el primer filtro polaritzador, del va néixer, una mica més tard, Polaroid,
• el radar,
• Les primeres vacunes de la Hepatitis B,
• el algorisme del fax,
• Bluetooth
• la pantalla de plasma,
• les pantalles LCD,
• etc.

Podria seguir durant hores. Són milers i milers les solucions tecnològiques generades per la Ciència.

CANVIO DE LLOC I VAIG A LES EMPRESES. El departament de R+D de les empreses és un altre nucli essencial de creació de tecnologia.

El llibre desmitifica la innovació, per ser un concepte eteri, poc concret, de poc compromís, poc diferenciador. Avui ja es pot dir que totes les empreses innoven. El llibre associa innovació a inquietud i les empreses totes són inquietes. En canvi, el llibre remarca la Tecnologia com a l’element que si permet construir capacitats competitives diferencials. I la Tecnologia a les empreses es crea -també- mitjançant la R+D.

Les empreses no han tingut sempre departament de R+D. N’hi va haver un que va ser el primer. Hi va haver algú que el va inventar. Va ser el de General Electric fundat l’any 1900. Tal como passa amb totes les innovacions (i un centre empresarial de R+D va ser en el seu moment una innovació), va tenir el seu procés de difusió. Altres empreses varen copiar la idea. I es varen basar en visites a General Electric, per entendre què volien fer amb aquella idea. Responsables d’empreses com DuPont, Kodak o General Motors varen passar pel despatx del Director de R+D de General Electric amb aquest objectiu. I el concepte es va anar estenent. Els departaments de R+D de les empreses han sigut un altre dels grans motors generadors de tecnologia.

De fet, per mi, el millor indicador de la maduresa i qualitat empresarial d’un territori és el número de departaments o laboratoris empresarials de R+D que pugui tenir. Malauradament les polítiques d’innovació espanyoles i catalanes han passat sempre per alt la rellevància d’aquesta qüestió.

L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea publica cada any un estudi que analitza les dades de les 2.500 empreses que més I+D fan en el món. L’any 2018 aquestes empreses varen dedicar 736.400 milions d’euros a recerca. Això suposa el 90% del total de la I+D corporativa mundial. Són de 46 països

• Estats Units en té 778 a la llista
• la Unión Europea, 577
• Xina 438
• I Japó 339

Finalment, el tercer pilar de creació de tecnologia són les startups. La sistemàtica startup és diferent. Les startups suggereixen un gran canvi en el model clàssic. La creació de tecnologia, en els darrers cent anys, havia estat tancada entre parets d’institucions i regles. Avui es percep un salt fora d’aquests constrenyiments. Avui hi ha de nou un apoderament de la persona que pot crear tecnologia. Les startups són resultat d’aquest apoderament.

Les startups troben la seva base conceptual en unes fites històriques molt concretes i prou recents:

• La creació de Fairchild el 1957, primera gran empresa de semiconductors, que va iniciar la sistemàtica del capital risc.
• La creació de Genentech el 1976, la primera biotecnològica, i la compra posterior per part de Hoffman-LaRoche, que va suggerir una delegació del risc de desenvolupament en les startups per part de les grans corporacions

Per tant, les startups creen conceptes de futur amb risc. La frontera de la tecnologia està avui en gran part en mans de les startups. I JA TENIM 300 ECOSISTEMES D’STARTUPS AL MÓN!!

Les corporacions volen estar en aquests llocs. Creen espais que els permetin estar properes a la tecnologia, a les startups i al talent. Un mica abans d’escriure el llibre vaig visitar el High Tech Campus, a Eindhoven. Es una enorme concentració de talent i tecnologia. Una espècie de gran Parc Científic i Tecnològic. A finals dels 90, Philips tenia les seves activitats de R+D disperses en llocs diferents. Les varen volen concentrar en un sol lloc i varen el 1998 varen crear el Philips High Tech Campus, al voltant de la seu central de I+D.  Concentrar tots els seus investigadors en un lloc els va generar molt bon resultat. La interacció donava fruits. Però el 2003 varen decidir fer un pas més: ¡Varen obrir aquell Campus  a altres empreses i entitats tecnològiques! Aquest pas, converteix a l’empresa en pionera d’un concepte propi de la innovació del segle XXI. El concepte és el següent: Pel sol fet d’estar immersa, de ser present en un lloc d’innovació, una empresa ja obté resultats en el seu procés creatiu i de desenvolupament de nous productes.

En el High Tech Campus, hi ha 12.000 persones en 185 empreses i entitats- El campus té uns 250.000 m², amb oficines, laboratori de I+D, startups, acceleradores, escoles de formació, inversors…. Els investigadors i tecnòlegs del Campus formalitzen una mitjana de ¡4 patents al dia! Les patents d’aquest Campus són la meitat de totes les que es sol·liciten a Holanda.

El llibre parla dels nous reptes de la innovació a les empreses tradicionals. Unes empreses que,  avui més que mai, necessiten eines per intuir el futur.

Henry Ford insistia en que si ell hagués demanat als seus parroquians què necessitaven, la resposta hauria estat un cavall més ràpid. En la mateix línia, Steve Jobs deia que els clients d’Apple mai haguessin demanat un IPad a l’empresa. Les grans disrupcions no són expressades pels clients o consumidors. Són idees situades en el futur i no les poden veure. Jobs i Ford si que eren capaços de veure el futur. Per a les empreses, el futur està ple d’oportunitats i amenaces i els directius tracten de percebre’l. Però, no són l’Steve Jobs. No anticipen el que vindrà. ¿Quines eines poden tenir?

N’hi ha. Hi ha prismàtics per divisar el futur. El llibre els tracte també. Per exemple, a Barcelona hi ha el centre Telefónica Alpha, inaugurat el 2016. Una de les moltes tècniques utilitzades en aquests centres són els Moonshots. Els va inventar Google, en el seu projecte The Garage, creat el 2008. El 2010 Google va reforçar la seva aposta pel futur, creant Google X i el 2017 Google AI. Un dels projectes de Google AI és Google AI Quantum, sobre la quàntica i la seva aplicació en els ordinadors del futur

I amb tot això…. és important la variable diner? No sé què dir-vos. Es necessita diner però… no ho és tant com el Talent. El diner per Tecnologia hi és en quantitats enormes. Busca avui oportunitats arreu del món. Aterra en els llocs on detecta activitat. I és un diner disposat a assumir risc. És un diner que guanya en poques operacions però perd en la majoria.

Horsley Bridge Partners és un fons de fons americà. Un dia varen decidir revisar les 7.000 operacions fetes pels fons en els quals havien invertir. Varen trobar que: el 60% dels retorns era degut al 6% de les operacions. Un 50% de les inversions no generava res

Els inversors juguen a la loteria i només poden guanyar si compren molts i molts números, si diversifiquen les seves inversions

La creació de tecnologia derivada de la Ciència, de les corporacions que fan I+D, del diner que aterra on hi ha oportunitats, del talent que decideix anar a determinats llocs del món… tot això està definint una nova geografia. Es la Geografia de la Ciència, la Tecnologia i les Startups. Essencialment és una geografia de ciutats. I Barcelona està prou ben situada en les comparatives internacionals. És una paradoxa: Estem en un moment en que Catalunya cau en els rankings de regions innovadores i en canvi la ciutat sobresurt en les anàlisis de les ciutats més dinàmiques del coneixement, la tecnologia i l’emprenedoria.

Això mateix li passa a Madrid. Aquests dies llegia a El Pais un article que deia que l’Algarve portuguès estava millor situat que la regió de Madrid en el Regional Innovation Scoreboard. Les ciutats estan arraconant les regions com a referents i fars globals de la innovació.

Repeteixo: Barcelona està molt ben situada. Dedico dos capítols del llibre a aquesta Geografia de la Ciència, la Tecnologia i les Startups. Un d’ells per aprofundir en la nostra ciutat, Barcelona.

Remarco una de les característiques de Barcelona: L’equilibri entre els diversos pilars d’aquesta geografia. I per veure desequilibris podem anar a casos extrems. Per exemple, el de Teheran. Sabeu que aquella ciutat és una de les principals del món pel que fa a número de publicacions científiques. Però…. per l’altre costat, ¿sabeu que és una de les darreres ciutats del món pel que fa a número de patents anomenades PCT? És el cas més extrem del món: Molta Ciència però no l’aprofita

Els grans Centres de la Ciència mundial són Pequín, Tokio, Nova York, Boston, Washington Londres, Silicon Valley.

Llocs potents en Tecnologia (més centrada en empreses) són Tokio, Shenzhen i Hong-Kong, Seúl, Silicon Valley.

Llocs del món que -sense estar a dalt de tot- estan equilibrats en els tres pilars de la creació de tecnologia: Tel-Aviv, Denver i Boulder, San Diego, Cambridge, Oxford, Barcelona.

Qui o sobre què es creen aquestes concentracions de Tecnologia? Es creen aquestes concentracions en els llocs on es donen dues coses: Una bona Ciència i un bon aprofitament d’aquesta Ciència. Són llocs que atreuen (com la mel a les mosques) el Talent global i les Corporacions intensives en tecnologia, que obren aquí i allà centres de R+D en llocs on hi ha aquestes dues coses. De fet, aquest és un dels grans indicadors de la globalització del Coneixement.

Us explico el cas de GE. General Electric va crear el seu laboratori de R+D el 1900. Ho he dit abans. Fins el 1999 no va tenir cap centre internacional de R+D. Aquell any en va obrir un a Bangalore, a la Índia. El 2000 va inaugurar una tercera seu a Xina. El 2004, un centre a Munich. El 2009 un altre a Detroit. En 2010 a Rio de Janeiro; El 2011 a Califòrnia. El 2012 a Israel. És una explosió de l’activitat global de l’R+D de General Electric en 20 anys davant de la centralització total de la companyia en els 99 anys previs.

Llocs del món on hi ha mel abundant per les mosques són alguns dels que he citat abans. Però també llocs com Montreal, ciutat semblant a Barcelona i que avui és un dels principals llocs per avançar en intel·ligència artificial. Totes les grans empreses tecnològiques del món interessades en la IA hi han instal·lat un centre.

El llibre va de tot això. Però… el llibre tracta també una qüestió essencial: Què és la Tecnologia des d’un punt de vista conceptual, quasi filosòfic? I cap on anirà cares al futur? De fet, el llibre comença i acaba amb aquesta temàtica. La desenvolupo una mica a continuació.

Per entendre la tecnologia hem de comprendre que és acumulativa, com ho és el coneixement humà. El que podem fer avui, depèn del que saben i del que vàrem fer ahir. Per tant, els invents arriben quan toca, quan el medi que ha de generar aquell invent està prou madur. Tot passa quan tot està preparat. Però no abans. Una solució –i la seva revolució- arriben quan estan a punt les peces i el coneixement necessari

Però (I TROBO AQUESTA IDEA ENCARA MÉS INTERESSANT) quan aquestes peces i coneixement estan a punt, aleshores és inevitable que s’arribi ràpidament a la solució. Per aquest motiu, quan tot està a punt, el que sol passar es que un descobriment o una invenció arriba des de diferents llocs de manera simultània. Interessant! Una NOVA tecnologia apareix en llocs diferents en el mateix moment. És a dir, diversos inventors (sense saber res un de l’altre) generen la mateixa invenció simultàniament. Sembla estrany ¿no? Si és radicalment nova…. ¿per què passa això? Per l’evolució (quasi pròpia) de la tecnologia i per què des del coneixement universal que hi ha en aquell moment, s’arriba a la única solució possible. 

Aquesta filosofia de la tecnologia, juntament amb l’entramat enorme del qual la humanitat s’ha dotat per crear-la, ens dibuixa un futur inimaginable. La nostra capacitat per crear coses està augmentant exponencialment. Les més llunyanes no les podem ni imaginar. Però d’altres, que a priori semblaven molt lluny en el temps, es troben a la cantonada. De fet, en el llibre dic que si podem imaginar un futur és que no estem gaire lluny d’ell. En el llibre descric el que serà Internet del Pensament i m’atreveixo a suggerir com es crearà, quin serà el camí, amb quins actors i els passos.

Alguns podeu pensar en el futur amb angoixa. Però no hem de patir. La tecnologia és essencialment bona La construïm nosaltres i ho fem per donar resposta a les nostres necessitats i inquietuds i per estendre les nostres funcionalitats. La tecnologia és bona per naturalesa. D’altra banda, ens acostumem, adaptem i acceptem els nous escenaris als quals la tecnologia ens porta.