Crec que a aquestes alçades ja haureu percebut que aquí, en aquest blog, no hi escric articles d’opinió. En aquest blog no m’agrada fer de columnista. Les meves solen ser aportacions descriptives. Dibuixo i deixo que el lector interpreti. Però avui em permeto una excepció. Us trasllado unes quantes idees. Fan referència, per suposat, al tema estrella: aquesta crisis del coronavirus. Us parlo d’algunes evidències i d’aspectes de la nostra societat que, després d’aquesta crisi, seran diferents en el futur. Són les següents:
- El mon oriental ha gestionat molt bé aquesta crisi (Xina, Japó, Corea, Singapur…). Segurament millor que l’occidental. Malgrat que hi poden haver altres factors no relacionats amb la gestió, això és el que semblen indicar les informacions i les xifres que ens arriben cada dia a través dels diaris i les televisions. És una altra evidència de la rellevància actual de l’Orient.
- Europa està desapareguda. La crisi ens suggereix el que molts ja sabíem: Europa no és gaire més que un acord de mercat comú. Bé, també una governança econòmica. Però no hi ha més. No en podem esperar més. De fet, aquí, al Sud, aquests dies ha estat més present Xina que Europa. Algú deia: “Europa si que funciona! El problema és que els països van a la seva!”. És la frase que resumeix el contrari del que vol dir. A vegades comparem Xina, Europa i els Estats Units (per exemple, en els àmbits de Ciència i Tecnologia). Però són idees diferents. D’aquestes 3 realitats sociopolítiques i geogràfiques esmentades, Europa és la més etèria. I la crisi ho està posant de manifest.
- El nou context que va sorgir de la gran crisi econòmica iniciada el 2008 no garanteix l’atenció sanitària per a tothom en una situació greu. No ens podrem perdonar mai com aquesta crisi ens ha obligat a tractar els nostres vells. Els hem discriminat, per vells. És evident que ens caldrà repensar els nostres sistemes de salut i dotar-los de més recursos. La gent gran no pot sentir-se insegura sobre com els tractarem si apareixen noves emergències.
- Sabíem -i aquesta crisi ens ho posa de manifest- que el sistema de salut es sosté per les persones que hi treballen. Un agraïment infinit a totes elles. Espero que tots ho recordarem i els defensarem el dia que els toqui demanar unes millors condicions de treball i també salarials.
- Els governs occidentals actuals són molt febles. Tenen poc sentit comú i poca intuïció. I no tenen líders. Cap polític occidental sap què dir a la gent. Heu vist els discursos de la Presidenta de la Comissió Europea aquests dies? El seu posat… Us inspira? Us motiva aquella senyora?
- El lideratge el posen les persones de carrer, no pas les de les institucions o administracions. Tampoc les empreses o els polítics. Les persones posen el lideratge i també l’acció. La gent té un fort desig d’ajudar, s’implica, es bolca en iniciatives per contribuir. I avui hi ha molts canals per fer-ho.
- Per exemple, es fa evident la força que té aquesta nova manera de crear innovació que s’ha estructurat en els darrers anys: La creació crowd, la co-creació d’innovació amb la multitud de gent. Aquests dies hem après també que els makers (molta gent no n’havia sentit a parlar fins la setmana passada) estan molt ben estructurats i tenen importància i capacitat global.
- La Tecnologia té -i encara tindrà més en les properes setmanes- una gran rellevància en aquesta lluita. L’epidemiologia es basa en dades i avui les dades són tecnologia. En això, el món oriental també està millor que aquesta nostra zona del món.
- Les administracions no han estat dissenyades per respondre a una situació com aquesta. Per exemple, ¿aconseguiran les nostres administracions comprar material de manera ràpida? S’està veient complicat. Però… altra vegada, com abans, les persones que hi treballen responen.
- Aquesta amenaça ens suggereix (i es farà plenament evident el dia que arribi la vacuna) que la inversió en Ciència i en Tecnologia és el millor destí dels nostres impostos. La vacuna i els possibles medicaments sorgiran -sens dubte- del món de la I+D. I, més en concret, jo crec que serà de la I+D pública, no pas de la privada, de l’empresarial. Cal doncs defensar la Ciència i la Tecnologia. Espero que aquesta idea s’estengui massivament entre la població. Sisplau, gent, en totes les eleccions, reclameu als partits que posin en els seus programes la inversió en R+D com la gran prioritat.
- Intuïm (encara no s’ha obert aquest meló, però s’obrirà definitivament d’aquí 15 dies) que les polítiques econòmiques ara hauran de ser distintes. Aquesta és, com totes, una crisi econòmica diferent. I les solucions hauran de ser també particulars. Europa comprarà deute públic dels seus Estats, d’acord. Però cal que Europa assumeixi -com a mínim en aquesta faceta- el seu paper: Els diners que s’injecten a l’economia han de tenir un fruit. No els podem destinar (només) a cobrir el forat generat per la inactivitat d’aquestes setmanes i a fer funcionar la màquina. Ara, ens convenen polítiques fiscals, de despesa pública, més que polítiques monetàries. I això ho podem relacionar amb el punt anterior: caldrà que exigim que part dels diners que Europa haurà d’injectar a l’economia es destinin a l’educació i a la R+D. És la gran oportunitat per recuperar terreny perdut front d’altres llocs del món.