Avui us parlo de mi

Avui us parlo d’una qüestió personal (espero que jo no us sembli sentimental o emotiu en parlar de mi mateix). La qüestió és que he decidit acabar la meva etapa com a director del Programa Catalunya Emprèn. Un cert cansament físic n’és causa (els que em coneixeu sabeu que em desplaço diàriament entre Girona i Barcelona). Però us he de dir també que al llarg dels anys se m’ha format la idea clara de que tots nosaltres tenim la capacitat d’aportar només durant un temps limitat. A partir d’algun moment, sigui degut a l’autocomplaença, a la monotonia, a la previsió i coneixement de les limitacions amb que ens trobarem al fer propostes de nous projectes o sigui per altres qüestions, a partir d’un cert moment tots baixem el nostre nivell d’exigència. La nostra cursa ha de ser doncs de relleus, no pas de maratons. Jo porto 5 anys en aquesta responsabilitat i crec que ja he fet tot allò que podia fer.

Ha estat un període privilegiat per mi. En aquest temps hem vist l’auge de l’economia de les startups i el magnífic posicionament de Barcelona i Catalunya en el context mundial. Catalunya és diferent per la seva cultura, per la seva forma de ser, per la seva capacitat emprenedora històrica, per la seva qualitat de vida, pel seu clima, pel seu paisatge. Però avui el nostre país és diferent i atractiu en el context internacional PRINCIPALMENT per la seva alta capacitat en el camp de la Ciència, la Innovació, la Tecnologia, la Creativitat i l’Emprenedoria. Aquest aspecte és fonamental, el pilar més potent, l’aspecte més rellevant del nostre futur. Si, torneu a llegir: el més important. Cal que ens dediquem a aquesta fortalesa! Sisplau, demaneu, demanem als nostres representants polítics que esdevinguin conscients d’aquest fet i que treballin també aquesta altra via de construcció d’un futur diferent.

Des del Catalunya Emprèn hem intentat posar el nostre gra de sorra en la magnífica evolució del nostre ecosistema d’emprendedoria i startups, des de diverses òptiques. Hem continuat donant suport a la Xarxa Emprèn. Aquest entramat de més de 100 entitats catalanes, amb les seves 330 tècniques i tècnics de suport a l’emprenedoria, és un dels grans pilars d’aquesta Catalunya innovadora i emprenedora. Hem creat el Programa Primer, el qual ha consolidat una quinzena de pre-acceleradores especialitzades a Catalunya. Hem anat cap a la gent jove, tractant de sacsejar-los, amb l’IFest. Ens hem apropat al professorat, que és, conjuntament amb els tècnics de la Xarxa Emprèn, una altra palanca essencial per canviar el futur. Hem acompanyat 120 persones a conèixer què fan en altres ecosistemes internacionals. Amb aquestes missions internacionals, hem anat a Tel-Aviv i Amsterdam i d’aquí pocs dies a Boston. L’exposició a altres realitats és un dels millors mecanismes per entendre què hem de fer aquí. Un projecte recent en el que he participat molt activament és –des del meu punt de vista- el més important, el que pot tenir un impacte més fort en el sistema. Es tracta de la Llei d’Empreses Emergents, Tecnologia i Disrupció (o el nom que finalment se li vulgui donar). No toca que jo, deixant la meva responsabilitat, digui què convé i què no convé fer cara al futur. Ja ho establiran els nous responsables. Però només voldria dir que aquesta proposta de Llei pretén anar als fonaments, vol motivar una societat i una economia catalanes plenament emprenedores, implicant a Universitats i centres de recerca, l’administració local i a la pròpia Generalitat. Esperem que la incertesa política no impedeixi canalitzar-la!

Acabo amb els agraïments. El primer, quasi trascendent: Agraeixo a la vida que m’hagi donat tan bones oportunitats professionals! He estat, soc, un privilegiat!

Una abraçada molt forta al meu equip de dones innovadores i emprenedores (l’equip ha estat sempre essencialment femení): Seguirem en contacte! Gràcies també a la Xarxa Emprèn, als seus homes i dones que treballen per aquesta Catalunya del futur. Agraeixo enormement la confiança que se’m va donar fa cinc anys (gràcies Felip Puig, Pere Torres, Núria Betriu) i la dels consellers i secretaris (una abraçada Joan Aregio) que han vingut després.

En aquella tardor del 2014, dos dies després d’arribar, em varen presentar Josep Rull. A mi em varen introduir com el nou director del Catalunya Emprèn. I ell digué: “Ah, si! M’ho han comentat! Gràcies per confiar en nosaltres!”. Em varen afalagar aquelles paraules (i em varen fer veure com de sols sovint deixem els nostres representants polítics!). M’agradaria poder-li dir –en primera persona, ell ja casa- que soc jo qui agraeix que hagin confiat en mi durant aquests cinc anys.

Fins aviat. Estaré en els propers dies tancant les coses aquí al Departament i després continuaré treballant per a la Ciència i la Tecnologia catalanes!