Les capitals i les startups

La cada vegada més clara evidència del canvi de paradigma (de l’economia de les startups) i el fet que Barcelona llueixi com un gran far en els primers llocs dels rankings internacionals ha anat despertant l’interès de la gran comunitat econòmica i mediàtica de la capital espanyola en aquest fenomen, quan inicialment estava poc interessada, era escèptica. Fins fa poc, fa uns anys, en aquest món de l’economia de les startups, quan des de Barcelona i Catalunya miràvem com estàvem posicionats, només ens trobàvem amb ecosistemes internacionals com a competidors. Barcelona ha competit amb Londres, Berlín, París, Amsterdam i Estocolm en les primeres posicions a Europa. Més enrere quedaven ecosistemes com Dublín, Hèlsinki, Copenhaguen o Lisboa. Encara més avall hi havia Roma, Milà o Madrid. La capital de l’estat espanyol pràcticament no sortia en les anàlisis globals dels ecosistemes emprenedors. Mireu-vos aquest post que vaig escriure fa un any i mig.

Madrid ha percebut molt més tard que Barcelona el canvi de paradigma que l’economia de les startups suposa. I ho ha fet precisament veient la feina feta a casa nostra i veient la rellevància global que té el nostre ecosistema de tecnologia i startups. Des de fa poc temps la capital ha decidit bolcar-s’hi, actuant en diversos fronts. S’hi bolca el govern (la proposta de llei espanyola d’startups va en aquesta línia), el diner i –molt important- els mitjans de comunicació. No hi ha setmana en que no es parli de “el ecosistema emprendedor nacional”.

Hi ha qui diu (sobretot des d’allà) que és molt bo que un estat tingui dos ecosistemes potents. Per exemple, França és només Paris. La resta (Lió, Toulouse, Marsella o Montpellier) està a una enorme distància. Podríem pensar doncs que la competència és bona i que pot reforçar mútuament els dos ecosistemes. I podria ser cert. Avui surt un article interessant en el diari El País que agrada de llegir: La explosión de las ‘start-ups’ en España. Però a vegades els titulars ja posen de manifest la voluntat de cursa de ciutats per part dels media: “Madrid supera a Barcelona en número de ‘startups’, pero sigue muy lejos en inversión”. En la mateixa línia, per twitter hem vist com alguns emprenedors de renom s’entestaven a ressaltar les bonances de la capital front de Barcelona, arribant als temes de la llengua (el nostre català) a l’hora de justificar que el talent internacional havia d’optar per la capital. Són exemples de competència molt dura.

Però aquesta és la realitat: els ecosistemes estan centrats en ciutats i aquestes ciutats competeixen entre elles per atreure activitat: talent, diner, empreses tecnològiques internacionals… I en una competència entre dos ecosistemes d’innovació, tecnologia i emprenedoria d’un mateix estat, quan un d’ells és la capital, aquesta capital té moltes més opcions de sortir-ne guanyadora. Principalment quan es tracta d’una capital tipus “forat negre”, a l’estil de París i Madrid i a diferència per exemple de Berlín. En definitiva, al meu entendre, a Espanya no hi ha d’haver cap “sistema nacional d’startups” ja que quan hi sigui, serà l’ecosistema d’startups de Madrid i a distància els de la resta. Barcelona ha de voler liderar SEMPRE aquest àmbit de l’emprenedoria i la tecnologia a l’estat espanyol.

No ho dic amb cap mena de pensament polític. Tot això ho dic per remarcar que a nosaltres la competència amb Madrid (que a mi m’agrada) ens obliga a fer molt més i més profundament. I en la nova economia de les startups, ara ens cal anar als fonaments. Un ecosistema no és un edifici, no és una sola iniciativa. Barcelona i Catalunya no podran competir si centrem totes les nostres forces en un sol projecte. Hem de diversificar, animar i donar suport a altres actors i iniciatives. Hem d’estimular més projectes i de Deep Technology. Hem de repetir en altres àmbits el gran èxit de la biotecnologia i la biomedicina catalanes (és l’àmbit de les startups on millor hem funcionat!). Un ecosistema d’innovació, tecnologia i emprenedoria és la societat i l’economia senceres. I especialment Universitats: Sisplau! Universitats i centres de recerca catalans, desplegueu tot el vostre potencial per entrar en la nova economia de les empreses emergents!. Però també el sistema educatiu, el món local i la pròpia Generalitat hi tenen molt a dir. Tots acaben confluint acompanyant i facilitant l’activitat del màxim protagonista: l’emprenedor i l’empresa. Ens divertirem en els propers anys en aquesta competència entre ciutats i ecosistemes! Treballem per ser profundament forts.

Nota: Per aquesta propera setmana us tinc preparat un altre post, encara més personal 🙂