Avui hem tingut el Exponential Day #1, organitzat per Acció en el marc del seu programa Catalonia Exponential. Felicitats companys! La jornada ha estat molt i molt bé! La xerrada d’en Salim Ismail… sublim. Vull recordar que és l’autor del conegut llibre Exponential Organizations. La seva ponència ens ha inspirat. No la vull resumir. Ni tan sols esmentar les principals idees que ha exposat. Vull només fer esment a aquelles coses que a mi personalment m’han fet pensar més. Ens ha preguntat si vèiem un gos en aquesta imatge. No. No el vèiem. Ens l’ha ensenyat en una altra diapositiva (que jo no us incloc) i …. si, ara el vèiem perfectament! Diu… a partir d’aquest moment ja no podreu deixar de veure’l mai més quan mireu aquesta fotografia. Encara que tardeu 10 anys a tornar visionar aquesta imatge… en el moment en que ho feu, immediatament veureu el gos. Haurà quedat codificat en el vostre cervell. Ens ha dit que d’aquesta mateixa manera ens ficaria vàries idees a la nostra ment i que ja quedarien allà fixades per sempre.
Una de les idees que ens ha volgut traslladar és -per suposat- l’essencial de la seva obra: la tecnologia està introduint exponencialitats a molts àmbits. Per exemple, la disponibilitat d’energia del sol i la nostra capacitat d’aprofitar-la i canalitzar-la ja és avui una exponencial. Desapareixerà qualsevol dependència de l’energia fòssil, en molt poc temps, i el cost energètic acabarà sent zero. Aquesta idea és tan poderosa i tan abrupta que costa d’entrar en les nostres ments. No ho veiem. Malgrat que la tendència ja ha començat.
No veiem el que tenim al davant. Aquesta és una de les moltes coses que m’han fet rumiar de la seva presentació. Ens ha posat la gràfica següent per il·lustrar-ho. La línia més fosca, quasi vertical, és la potència solar real que es genera. Les diverses línies de colors horitzontals (i en algun cas, descendent) són les prediccions de la International Energy Agency.
En Salim Ismail ens deia: Com es poden equivocar tant i tant?!. Fixeu-vos… és que s’equivoquen també amb les prediccions de 2017 i 2018, quan ja han vist la pujada vertical i quan ja saben que s’han equivocat any rere any, des de principis de segle.
La causa? És una cosa molt humana, que afecta les persones i també les organitzacions: No veure, no assimilar el que tens al davant ben visible, definit i nítid, quan es tracta d’un gran canvi en relació al que el teu cervell tenia assimilat fins aquell moment. És allò que passa a les empreses davant d’una gran disrupció, per exemple, la fotografia digital. Els professionals de les empreses afectades –per exemple, Kodak- tenien molt clar el canvi que arribava però era tan bestia que no els entrava al seu cap i no varen reaccionar. No veien el gos de la imatge.
Ens explicava una anècdota molt maca per exposar el canvi tecnològic. Ell mateix, a meitats de 2016, va viatjar en un Tesla des de l’extrem de Florida fins a Toronto. El resum del seu viatge va ser aquest:
- Temps total: 36 hores
- Temps de conducció: 23 hores
- Número de parades: 11
- % del temps en modo auto-conducció: 35%
El desembre de 2017 va repetir el mateix trajecte, també amb un Tesla. Les dades aquesta vegada van ser:
- Temps total: 29 hores
- Temps de conducció: 21 hores
- Número de parades: 9
- % del temps en modo auto-conducció: 80%
En poc temps, just un any i mig, la tecnologia de Tesla, tant pel que fa a autonomia de la bateria com de la conducció, havia millorat espectacularment.
Torno a dir: una gran ponència d’en Salim! Enhorabona Acció!