Com dinamitzar la comarca

Fa pocs dies vaig assistir a una jornada organitzada per l’Institut d’Estudis Empordanesos per debatre sobre el futur de l’Empordà. La comarca empordanesa té avui un context més complicat al que tenia fa tres o quatre dècades. Moltes coses han canviat des d’aquell moment, tant a nivell local com també globalment. Una de les conseqüències és l’elevada taxa d’atur juvenil i també d’abandonament escolar, efectes lligats en part a l’alta immigració. Aquests afectes preocupen als actors públics i privats d’aquell lloc. També preocupa el menor pes que l’economia de la comarca té avui en el total de l’economia catalana. Com es pot capgirar aquesta situació? Aquesta era la pregunta essencial que sustentava la jornada. I jo hi vaig tractar de dir la meva, al menys en una petita part, aquella que fa referència a l’emprenedoria.

Us exposaré a continuació algunes de les meves recomanacions. Vaig comentar que hi ha diversos tipus d’emprenedoria però que es poden simplificar en dos: Emprenedoria per necessitat i emprenedoria d’oportunitat.

La primera es refereix a la gent que, normalment des d’una situació d’atur, no troba opcions alternatives i s’acaba convertint en treballador autònom. La promoció d’aquest tipus d’emprenedoria és una resposta defensiva dels territoris davant les complicacions econòmiques. Per suposat, no és bo tenir molts emprenedors de necessitat.

En canvi, si que és desitjable tenir molta emprenedoria d’oportunitat. És aquella emprenedoria que es basa en un procés molt racional: gent amb ganes de crear empresa, normalment ben formats i capacitats (i avui els nostres joves ho estan), analitzen oportunitats de mercat i molt proactivament decideixen crear una empresa per aprofitar-les. Els territoris sans i avançats des d’un punt de vista econòmic tenen nivells d’alts d’emprenedoria d’oportunitat,

En el context d’aquesta emprenedoria d’oportunitat, avui hi ha allò que es diu Economia d’Startups. És un tipus d’economia molt relacionada amb els joves i amb la seva formació i que prové de l’acceleració del canvi tecnològic, de la forta disrupció que sacseja el món. Aquesta economia presenta unes característiques pròpies i diferents a l’economia tradicional. Les he exposat moltes vegades en aquest bloc però les resumeixo altra vegada:

• L’eina essencial d’aquest tipus d’economia són les anomenades startups, empreses amb característiques radicalment diferents a les empreses tradicionals i que són promogudes per gent formada i capacitada, gent amb talent. El talent és la variable clau d’aquest tipus d’economia.
• Un talent que circula globalment i de manera permanent i que decideix aterrar en llocs atractius per la seva concentració d’activitat
• Aquestes concentracions d’activitat defineixen ecosistemes d’emprenedoria. Amb això, aquest tipus d’emprenedoria està avui canviant la dinàmica i el focus de l’anàlisi de les concentracions tecnològiques i d’innovació a tot el món.
• El millor exemple d’aquest talent global itinerant són els nòmades digitals, els quals han concretat en aquesta itinerància una nova forma de vida, al menys en determinats moments de la seva vida. Barcelona acull un gran nombre d’aquests nòmades. Entre 978 ciutats del món, la ciutat està valorada en primer lloc per aquests nòmades digitals. D’aquí ben pocs dies surt un creuer de nòmades digitals des de Barcelona cap als USA. Alguns centenars de joves nòmades d’arreu del món compartiran temps i treball per analitzar reptes i proposar-hi solucions.
• Avui el talent jove té una voluntat i necessitat essencial de solucionar els grans reptes de la societat. Li agrada també col·laborar. Una vegada a l’any passa per l’Empordà un tren amb dos vagons molt especials, promoguts per Imagine: Hi van unes quaranta persones seleccionades entre moltes candidatures i que viatgen fins a Paris i Londres. Se’ls dona un repte, formen equips i presenten solucions. Les defensen a la London Eye de Londres davant d’un jurat. Els guanyadors tornen ràpidament a Barcelona per presentar la seva proposta en el Mobile World Congress.
• Precisament en el context del Mobile hi ha el 4YFN essencialment dirigit a joves emprenedors de tot el món. Durant 3 dies, unes 20.000 persones comparteixen la seva ànsia per crear, compartir, crear innovació.
• Els emprenedors i els ecosistemes es veuen altament motivats doncs per la resolució de reptes, sigui amb finalitat social o bé econòmica, de mercat. Prosperen esdeveniments com els hackathons i similars: ideathon, cybathlon, codeathon, startups challenges…
• Els conceptes Crowd (crowdsourcing, crowdsolving, crowdfunding, etc.) s’originen precisament des de la voluntat d’usar la intel·ligència i els recursos col·lectius per resoldre reptes.
• L’emprenedoria social veu nous canals (l’anomenada emprenedoria d’impacte) per resoldre grans reptes.
• Els reptes arriben al sistema educatiu, a les escoles i a les universitats. Aquests reptes, juntament amb els Moocs i altres plataformes suggereixen una gran reforma del sistema educatiu.
• Hi ha plataformes com Telanto o EduDebate, que posen en contacte professors i escoles amb empreses per definir els reptes que els estudiants treballen
• També les escoles de negoci es veuen sacsejades pel nou context. El nou talent no vol rebre llargs períodes de formació. Vol informació i formació immediata. Demana altres encapsulaments de l’aportació de valor que puguin fer aquestes escoles de negoci. A Barcelona hi ha una escola de negocis amb 300 professors i cap en plantilla.
• Les consultores també busquen el seu espai i ja comencen a actuar de nexe entre els empreses tradicionals i les startups, com a grans fonts de disrupció
• L’emprenedoria fa el mon més pla. Les startups s’originen arreu i proporcionen oportunitats a entorns considerats complicats. Molts joves africans tenen avui opcions d’entrar en aquesta dinàmica emprenedora global. Hi ha acceleradores (cas de Fledge a Barcelona) que porten periòdicament emprenedors d’aquell continent l’ecosistema per facilitar el creixement de les seves startups.
• Els joves de l’ecosistema volen fer i construir. No els preocupa tant la seva formació com les seves aportacions. Els anomenats Makers són doncs un actor molt present
• També com els fablabs, els coders i els coworkings i colivings són expressions del nou context.
• Al igual que l’economia col·laborativa -el Sharing- i l’aparició de molts sistemes i models de negoci que supleixen actius tradicionals: cotxe, habitatge, espai de treball…
• Els esdeveniments de presentació i de networkings, totalment informals, no tenen res a veure amb els esdeveniments i els congressos tradicionals. Es conceben com a festes. Però s’ha vist que funcionen.
• Noves tècniques de gestió que surten de les startups i s’estenen a les empreses tradicionals
• Nous tipus d’espais. A Barcelona acaba d’arribar Wework, un monstre mundial dels coworkings, valorat en 20.000 milions de dòlars. Els seus espais són llocs on els joves s’hi senten a gust. Són espais de treball però també de socialització i aprenentatge.

Barcelona, Catalunya, han sabut configurar un pol d’emprenedoria, una concentració d’startups tecnològiques, molt rellevant a nivell mundial. Estem situats en els primers llocs de la innovació i l’emprenedoria de tot el món. Quin orgull. Però …. i aquesta és la part negativa… l’activitat està essencialment concentrada a Barcelona. Com podem fer que les nostres comarques aprofitin aquesta dinàmica? Què pot fer per exemple l’Empordà per jugar en aquesta nova economia molt centrada a la gran ciutat? Trasllado algunes idees al  respecte:

• Em pregunto en primer lloc si estan ben informats els joves del nostre territori sobre aquest nou context. Tenen informació de tot el que està passant avui en l’àmbit per exemple de les startups, dels fablabs, dels makers, dels nòmades digitals, etc.? Saben que Barcelona és un gran centre mundial d’aquesta activitat? Jo crec que no. Cal que els informem. Cal que les escoles i les administracions del territori duguin a terme activitats d’informació i sensibilització.
• Però cal que primer en puguem aprendre “nosaltres” i després podrem influir en ells! . I qui som “nosaltres”? Qui són les persones que millor poden influir i informar els joves de les nostres comarques? Al meu entendre hi ha dos col·lectius essencials: 1) Els tècnics de promoció econòmica de l’administració local i territorial i 2) Els professors. La competitivitat futura d’una comarca o d’una ciutat és una funció en la qual una de les variables essencials són aquests dos col·lectius. Aquest dos col·lectius són les millors palanques que una comarca té per preparar el seu futur.
• Des de la Generalitat assumim algunes actuacions en aquesta línia. Per exemple, aquesta primavera hem portat a 40 persones d’aquest perfil a Amsterdam, durant 4 dies, a la conferència TheNextWeb i a visitar actors del sistema. El 2016 vàrem fer el mateix amb 40 més, a TelAviv. L’objectiu d’aquestes missions és que professors i tècnics coneguin què passa al món. També, per conèixer què passa a casa nostra, hem organitzat dos seminaris de 4 dies dirigits a professors i a tècnics de la Xarxa Emprèn i amb més de 80 ponents cadascun per saber sobre l’ecosistema emprenedor català.
• Les nostres comarques haurien de portar professors, tècnics de promoció econòmica i joves periòdicament a Barcelona, per conèixer les iniciatives de l’ecosistema i els trets d’aquesta nova economia. Quant la comarca en qüestió (l’Empordà en el cas de la jornada) té una “parada de metro”, aquesta connexió amb la capital és enormement fàcil.
• Suggereixo que cada comarca implanti un programa específic de formació, per capacitar cada any un parell de desenes de professionals d’aquest perfil, professors i tècnics de promoció econòmica.
• A la jornada jo recordava que tenim a prop de 1.000 instituts a Catalunya i deia que quasi 500 tenen Formació Professional. La Xarxa Emprenedoria de FP o la Xarxa FP Innova agrupen instituts interessats en la innovació, emprenedoria i tecnologia. Cal estimular que els instituts de la comarca en formin part. També que participin a esdeveniments organitzats per la Generalitat com és IFEST.
• Jo recomanava “el tall de pizza de cada darrer dijous de mes” per als joves de la comarca. Em referia a una trobada de les típiques d’aquesta nova economia: són trobades que s’assemblen més a una festa que a un acte empresarial o cultural. Amb la pizza i una beguda a la mà, escoltant un emprenedor o un tecnòleg, els joves de la comarca es troben i comencen a entendre, a gestar, a crear. Són eines molt bàsiques però funcionen.
• Seria desitjable instaurar unes beques per poder passar un parell de mesos a l’estiu a Silicon Valley. Aquell lloc no ha de ser cap referència per a les nostres comarques. Però els nostres joves, quan van allà, en molt poc temps, entenen el nou món i tornen amb el marc de referència ben entès.
• Més modestament però també amb alta efectivitat, cal distribuir entre els joves de la comarca entrades per anar al 4YFN o al SONAR+D, esdeveniments de referència global i que tenen lloc cada any a Barcelona.
• Totes les comarques tenen persones que han excel·lit en ciència, tecnologia i emprenedoria. Encara que no visquin a la comarca, se’ls pot demanar que tutoritzin a alguns joves de la zona. Un programa de mentoria d’aquest tipus permetria –altra vegada- connectar la comarca amb l’activitat científica, tecnològica i emprenedora del centre de l’ecosistema.
• Caldria incloure els joves –principals destinataris de les polítiques d’emprenedoria- en les unitats de promoció econòmica del territori. Els programes que es dissenyin tindran molt més sentit i seran molt més ben acceptats
• Convocar un concurs de reptes per als estudiants, utilitzant eines i plataformes de gestió reptes que el mercat avui ja aporta (per exemple Telanto).

Aquestes actuacions són algunes de les moltes que cal fer. Res és determinant però tot ajuda. Des de la Generalitat ajudem en moltes d’aquestes iniciatives (per exemple, amb la Xarxa PRIMER) però és necessària la forta implicació i lideratge del mateix territori.