Economia d’startups

Aquesta setmana hi ha el 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, organitzat pel Col·legi d’Economistes. Ja fa uns mesos, em varen demanar una contribució  relativa a la situació de l’ecosistema emprenedor català. Podeu trobar la contribució aquí.

Us en faig ara un resum. Hi ha un nou paradigma, que es basa en la producció de tecnologia, de disrupció, a través de l’emprenedoria, una emprenedoria orientada al creixement. Tradicionalment, la tecnologia s’ha creat a dos llocs: a les empreses establertes, tradicionals, i als centres de recerca públics i privats (universitats, etc.). Però en els últims anys ha aparegut un nou actor: les startups. Les startups tenen unes característiques radicalment diferents a les de les empreses tradicionals.

• Es mouen per expectatives
• orientades a un creixement ràpid
• velocitat amb diners aportats per altres formes finançament
• Tenen una cadena de valor específica.
• Aquesta CV ha generat els ecosistemes emprenedors, sempre al voltant de grans ciutats.
• Les startups suposen un model de molt risc
• Alta turbulència i volatilitat. Moltes empreses però en moren un gran part.
• Les creen persones amb talent disposades a assumir riscos, talent emprenedor que prové de les universitats.

Aquest nou nou talent genera uns fenomens poc coneguts fins ara:

• La circulació global de talent, una circulació permanent que decideix aterrar en aquells ecosistemes i ciutats atractives.
• Una part d’aquest talent, els nòmades digitals, han definit una nova forma de vida, al menys en determinats moments de la seva vida.
• És un talent amb voluntat de solucionar els grans reptes
• Els conceptes Crowd (crowdsourcing, crowdsolving, crowdfunding, etc.) s’originen des de la voluntat d’usar la intel·ligència i els recursos col·lectius per resoldre reptes.
• L’emprenedoria social veu nous canals (l’anomenada emprenedoria d’impacte) per resoldre grans reptes.
• Els emprenedors i els ecosistemes es veuen altament motivats per la resolució de reptes, sigui amb finalitat social o bé econòmica, de mercat. Hi ha hackathons i similars: ideathon, cybathlon, codeathon, startups challenges…
• Els reptes arriben al sistema educatiu, a les escoles i a les universitats. Aquests reptes, juntament amb els Moocs i altres plataformes (que estan convertint la formació en una commodity) suggereixen gran reforma del sistema educatiu.
• També les escoles de negoci es veuen sacsejades pel nou context. El nou talent no vol rebre llargs períodes de formació. Vol informació i formació immediata. Demana altres encapsulaments de l’aportació de valor que puguin fer aquestes escoles de negoci
• Les consultores també busquen el seu espai i ja comencen a actuar de nexe entre els empreses tradicionals i les startups, com a grans fonts de disrupció
• L’emprenedoria fa el mon més pla. Les startups s’originen arreu i proporcionen oportunitats a entorns considerats complicats. Molts joves africans tenen avui opcions d’entrar en aquesta dinàmica emprenedora global. Ja hi ha acceleradores (Fledge a Barcelona) que porten periòdicament emprenedors d’aquell continent al nostre ecosistema per facilitar el creixement de les seves startups.
• Els joves de l’ecosistema volen fer i construir. No els preocupa tant la seva formació com les seves aportacions. Els makers són doncs un altre actor molt present.
• També els fablabs, els coders i els coworkings i colivings són expressions del nou context. Com també l’economia col·laborativa -el Sharing- i l’aparició de molts sistemes i models de negoci Saas que supleixen actius tradicionals: cotxe, habitatge, espai de treball…
• Els esdeveniments de presentació i de networkings, totalment informals, no tenen res a veure amb els esdeveniments i els congressos tradicionals. Es conceben com a festes. Però s’ha vist que funcionen.
• Noves tècniques de gestió que surten de les startups i s’estenen a les empreses tradicionals
• I ja ara determinades tecnologies amb un gran potencial disruptiu, com blockchain, estan suggerint les següents grans oportunitats futures dels ecosistemes de startups.

Els ecosistemes d’emprenedoria integren tots els actors que acabem d’esmentar i també els fenomens que hem exposat en les darreres línies.  Això està passant a tot el món. Avui és parla d’aquests ecosistemes amb tota naturalitat. Són ecosistemes d’emprenedoria generats a partir d’ecosistemes de talent i creativitat, recerca i innovació. Uns ecosistemes en els que emprenedors i inversors assumeixen el risc que les startups suposen, ja que només 1 de cada 10 arriba a bon port. Un risc que només es mitiga amb dos idees que emprenedors i inversors han d’assumir: Repetició i diversificació. Si un emprenedor o un inversor només es dediquen a un projecte, tenen altes probabilitats de no obtenir cap resultat. Els emprenedors -quan fracassen- ho han d’intentar de nou, i els inversors han de diversificar, invertint en diverses iniciatives.

Aquests són els trets bàsics d’aquesta nova economia, de l’Economia de les Startups.

Barcelona, Catalunya, han sabut configurar un pol d’emprenedoria, una concentració d’startups tecnològiques, molt rellevant a nivell mundial.

• Algunes fonts indiquen que al hub de Barcelona hi ha 2000 startups
• unes 30 acceleradores privades,
• capital llavor del 2017 va superar els 600 M€
• i les adquisicions i sortides a borsa (els exits) comencen a ser rellevants, superant els 500 M€ anuals.

L’aspecte més remarcable del hub de Barcelona ha estat la seva relativament ràpida evolució i la seva dinàmica de creixement.

• Catalunya durant els 90, com molts altres països occidentals, va fer un gran aposta per la R+D, pel coneixement. Seguint aquell desig europeu de superar la paradoxa i impactar la societat, el país va treballar fortament la relació Universitat – Empresa. Primer amb contractes de R+D, després -a finals dels 90- amb les patents i a partir del 2000 amb les anomenades spinoffs. Fractus, Oryzon i Scytl, avui grans empreses globals, són fruit d’aquella època.
• En paral·lel a totes les actuacions anteriors, els emprenedors catalans, no tan relacionats amb les universitats, a cavall de l’onada Internet que arribava des de Silicon Valley durant els anys 90, varen crear startups i ho han continuat fent durant els darrers 25 anys. Eren els temps d’empreses com Intercom, que fins fa ben poc ha estat una de les incubadores referents. En aquesta dinàmica, i també complementant l’anterior, ha estat clau Barcelona Activa, creada a finals dels 80 com un dels primers vivers d’empreses d’Europa.

Per tant, l’ecosistema actual és fruit de dos moviments:

• Un públic, el qual es troba en la base del potent sector biomèdic i biotecnològic català.
• L’altre més privat, i que avui té continuïtat amb la realitat ecommerce i internet en general en el nostre ecosistema, plasmada a l’edifici Pier01 del Port de Barcelona.

Com sabem que l’ecosistema està bé en el context mundial? Pels rankings

• L’any 2014 Barcelona va rebre The European Capital of Innovation Award – iCapital, que ja suggeria un reconeixement a la seva bona ubicació en el fenomen que descrivim en aquest article.
• Recentment es publicava el The World’s Best Cities 2018, en el qual Barcelona es situa en vuitè lloc mundial.
• El World Economic Forum va publicar a mitjans de 2017 l’informe The 25 most high-tech cities in the world, en el que Barcelona està en el lloc 24 mundial, la única ciutat del continent europeu situada geogràficament per sota d’Amsterdam que és a la llista
• El Startup Heatmap Europe pregunta a emprenedors europeus on voldrien començar de nou una startup, quin seria l’ecosistema preferit si haguessin d’emprendre de nou. En l’edició 2017, la darrera, Barcelona s’ubica com el tercer hub preferit a Europa, per darrera de Londres i Berlín.
• També els nòmades digitals prefereixen Barcelona. El mes de gener d’aquest 2018, en un llista dinàmica de 978 ciutats de tot el món que publica NomadList, Barcelona és la primera ciutat mundial en la preferència expressada pels nòmades digitals. L’edició 2017 del State of European Tech Report situa Barcelona en la quarta posició pel que fa al volum d’inversió rebut i la quinta en número d’operacions.
• El 2016 el professor Omar Mohout publicava l’informe 10 things you didn’t know about Europe’s tech scene en el que analitzava les empreses europees que havien aconseguit una inversió mínima de 1 milió d’euros aquell mateix 2016. Tenia dades de 1.100 operacions de 30 països. Situava Barcelona en la cinquena posició darrera de Londres, Berlín, París i Estocolm. Milà era la dècima ciutat. Ni Roma ni Madrid apareixien entre les 10 primeres i estaven a molta distància (a Barcelona constaven 28 operacions de més de 1 milió d’euros i a Madrid només n’hi havia 8).
• Finalment, Adam Putz, de l’empresa PitchBook, va publicar Which European cities generate the biggest VC returns?. L’ecosistema de Barcelona estava en la primera posició.

Com deia abans, si us interessa llegir tot l’article, accediu aquí.